Vida
5 DIUMENGE DE QUARESMA
(Joan
11, 1-45)
“Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: Senyor, aquell que estimeu està malalt... Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer... Jesús, commogut altra vegada, arribà on era el sepulcre. Era una cova tancada amb una llosa. Jesús digué: Traieu la llosa”.
La
nostra futura resurrecció física serà més que la de Llàtzer. En el seu cas no hi
va haver més que una mena de reanimació de cadàver, com si hagués sofert una
mort aparent. Llàtzer es va desvetllar a la vida, però hagué de tornar a morir
després d’uns quants anys... En canvi, la resurrecció pròpiament tal, segons la
nostra fe, serà una creació nova per a viure en un món nou. No acabem
d’entendre com això es realitza. Deixem-ho al designi de Déu. En tenim prou amb
saber que la desfeta del cos no significarà pas la desfeta de la persona, ja
que quan morim serem acollits per les mans amoroses del Pare.
Jesús és la Resurrecció i la Vida. Encara que pel fet de ser amics de Jesús no se’ns evita pas el dolor corporal i la mort física, sabem que Jesús ens acompanya en el dolor: Ell plora per l’amic mort i acompanya el dol de les seves bones amigues Marta i Maria. Jesús no solament ens obre l’esperança d’una futura vida després de la mort, sinó que omple de sentit la nostra vida actual i ja ara podem viure amb esperit de ressuscitats. Si li ho demanem, Jesús evita que morim espiritualment i moralment. I si tinguéssim la desgràcia de morir espiritualment pel pecat, Ell, amb el seu perdó, ens retorna a la vida, reconciliant-nos amb el Pare.
Germans: Si creiem de veritat que la nostra vida camina cap a la Resurrecció, sabrem trobar l’orientació que hem de donar a la nostra existència. Si creiem que Jesucrist és la Resurrecció i la Vida, tot canvia per a nosaltres. I el que fa que tot canviï és la presència de l’Esperit que habita dins nostre i ens fa adonar que cada dia és un pas més cap a l’Eternitat, cap a la Vida més autèntica. Malgrat que el nostre cos es deteriori i anem perdent forces i disminueixin les nostres capacitats i s’atrofiïn els sentits, per al creient envellir és anar retornant a Déu les facultats i els dons que Ell ens ha donat, fins que un dia li lliurarem tota la vida i Ell ens acollirà a la seva Vida per sempre.
Oració:
Jesús, Senyor!
A vegades et trobo a faltar,
com et trobaven a faltar les amigues de Betània,
Però Tu les acompanyaves de lluny estant, quan
Llàtzer emmalaltí.
I, després, la desgràcia de la mort de Llàtzer
es va convertir en reconeixement de la teva
persona,
i signe de l’amistat que li tenies.
Senyor!
Tu has dit que, si creiem, veurem la glòria de
Déu.
Dona’ns aquesta fe viva i activa que remou les
lloses
que semblen tancades per sempre.
Tu ets el Senyor de la vida...
Jesús!
Fes que, a través de la nostra fe,
molta
gent cregui en Tu i t’estimin.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Jesus keep me near the Cross - (In Russian)
Jesús, vull estar a prop de la creu
d’on brolla una font guaridora.
En la creu, la meva glòria per sempre.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada