La vinya de la nostra vida

 



DIUMENGE 27 DURANT L’ANY

(Mateu 21, 33-43) 

“Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, 
hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia”.

 

        Avui, tant la primera lectura com l’evangeli parlen de la vinya que un pagès propietari s’ha anat preparant: l’ha netejada de pedres, l’ha cavada o llaurada, hi ha plantat ceps dels millors, l’ha voltada d’una tanca i hi ha construït una torre de guàrdia per vigilar-la i defensar-la, i, a més, ha encarregat a uns vinyaters perquè la cultivessin. Tot ho ha fet amb un amor gairebé d’enamorat... Què més podia fer per tu que no hagi fet?

      Aquesta al·legoria de la vinya descrita per Isaïes, un gran poeta, es referia al Poble d’Israel. Déu, el propietari, va quedar decebut, perquè n’esperava més fruits. La reacció era dura: amenaça d’abandonar-la! Però després s’alça la veu del salmista: Senyor, no us enutgeu! Ens convertirem! I Déu va esperar pacientment la conversió, que tanmateix va ser molt minsa...

     La mateixa paràbola o al·legoria en boca de Jesús (l’evangeli d’avui) té una altra aplicació. Ve a dir que la vinya bé prou que dona fruits, però se’ls queden els encarregats de cultivar-la. El Senyor volia recollir-ne els fruits, però aquells mals homes van negar-s’hi i van maltractar els enviats (profetes i el seu propi fill) que venien a recollir-los. Llavors l’Amo es decideix traspassar la vinya a unes altres mans.

        La Vinya del Senyor ara és l’Església de Jesucrist, que ha de donar molts bons fruits, i tots per al Senyor. És d’esperar que els nous vinyaters encarregats no es comportaran com els anteriors. Però, per desgràcia, sovint la història es repeteix. Per tant, aquesta paràbola en boca de Jesús era també un advertiment per als propis deixebles...

        Germans: Aquesta mateixa paràbola o metàfora podria tenir encara una aplicació més personal, aplicada a cada un. Nosaltres hem estat plantats per Déu mateix en aquest món amb molt d’amor. I ens ha proporcionat persones que ens cuidessin per tal que donéssim molt de fruit. Però a l’hora de posar a les mans de l’Amo els fruits de la nostra vida, qui sap si ens resistim a donar-li el que hem produït i ens ho quedem en benefici personal. Que no sigui aquest el nostre comportament...

 

Oració:


Senyor:

La meva vida és com aquesta vinya que heu estimat i cultivat.

L’heu omplerta de les vostres atencions

i l’heu preparada perquè doni fruit abundant.

M’heu fet responsable de la vostra vinya

i m’heu demanat de tenir-ne cura.

Gràcies, Senyor, pels petits bons fruits que us he pogut oferir

Però, perdó per les vegades que no he produït els fruits

que esperàveu de mi i per les vegades que me’ls he apropiat

per als meus capricis.

Perdoneu-me, Senyor,

per les meves actituds de mandra, d’indiferència o d’egoisme...

Ajudeu-me a ser més responsable i agraït.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


The Majesty and Glory of your name

Quan miro el cel nocturn amb la lluna i els estels,

obra de les vostres mans…, em pregunto:

Què és l’home, perquè us en recordeu?

L’heu coronat de glòria i honor, poc inferior als àngels.

La majestat i la glòria del vostre Nom

transcendeix la terra i els cels…


For the beauty of the earth

Per la bellesa de la terra,

per les meravelles de l’univers,

per l’amor que hem tingut des de sempre...

Gràcies, Senyor!

Et lloem cordialment.


 

 

 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

La porta de la Vida

Adorar l'únic Senyor