El convit de l'existència
DIUMENGE 28 DURANT L’ANY
(Mateu 22, 1-14)
“Aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats”.
L’evangeli
parla del casament del fill d’un rei. Hi estaven invitats una sèrie de
persones. Sorprèn el fet que tots, l’un darrere l’altre, es disculpessin o es
neguessin a anar a la festa. ¿Tan malament s’hi haurien trobat? Jesús, en
aquesta paràbola, es referia al convit del Regne de Déu, que és espiritual, on tots
els amics de Déu s’hi han de trobar en comunió, formant una família. Potser per
això molts es neguen a prendre-hi part, perquè prefereixen anar a la seva,
tancats en el seu món individualista. Si entrar en el Regne de Déu (o
l’Església) fos per aconseguir avantatges materials, molts s’hi apuntarien...
Però el que ja no agrada tant a la gent és sentir parlar de comunió amb Déu i
amb els altres.
Sortosament nosaltres estem convençuts que Déu mateix ens ha invitat al convit de l’existència, on hem de compartir el béns amb molts altres invitats... I, a més, ens hem sentit invitats a ser de l’Església de Jesucrist, on formem comunitat. A diferència de molta altra gent a qui sembla que Déu els faci nosa, nosaltres no volem prescindir d’Ell, ja que el considerem la font de tot amor, la font de tota energia espiritual, la font d’on brolla el sentit de fraternitat, de solidaritat, de perdó, de justícia. Acceptar Déu en les nostres vides ens fa precisament més responsables, més lliures, més humans.
En la història de la humanitat, hi ha hagut fins i tot qui s’ha atrevit a dir que Déu “ha mort” i que només val la pena creure en l’home, l’home absolutament autònom. Però, ¿què és el que ha passat i passa sovint? Que després de descartar Déu de la pròpia vida i de la societat, es trenquen les bones relacions amb els altres: l’home esdevé un llop per a un altre home... És una pena haver arribat a aquest punt de pensar que Déu és una nosa. És una pena que molta gent d’avui es malfiï de Déu i del que Déu pugui oferir. Potser molts esperarien de Déu la solució de tots els seus problemes i la satisfacció de tots els seus capricis. Certament, això no és així! Però encara que no sempre Déu salvi del sofriment i de la mort, però sí que salva en el sofriment i en la mort...
Germans: La primera lectura d’avui parlava de “plats gustosos i de vins rancis”. Sí! És bo gaudir de tots els béns que ens ofereix l’existència. I que, d’aquests béns, n’hi hagi per a tots: que siguin compartits amb sentit solidari. L’Eucaristia que estem celebrant és un signe d’aquest compartir.
Oració:
Oh Déu i
Pare:
Gràcies per
haver-nos fet participar del convit de l’existència.
I avui el
vostre Fill, Jesucrist, ens ha invitat
al banquet
de l’Eucaristia, on vivim la comunió
amb Ell,
amb Vós i amb els germans.
Senyor!
Feu que,
amb la nostra manera de ser i d’actuar,
invitem
molta gent a gaudir de la vida
amb esperit
de fe i agraïment.
Amén. Així
sigui!
Enllaços musicals:
What a day that will be | Kaoma Chende
Arribarà el dia que ja no
sofrirem més.
Tot serà pau per sempre.
Jesús ens conduirà la
Terra Promesa.
Dia gloriós sense dolors
ni penes.
Dolçament i a poc a poc,
ens trobarem amb el Pare
en una Pàtria més formosa.
Ja la veiem de lluny estant!
El Pare ens hi espera!
Li cantarem lloances!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada