Adorar l'únic Senyor

 



1 DIUMENGE DE QUARESMA

(Lluc 4, 1-13)

“Digué el diable: Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; 
adora’m i tot serà teu. Jesús li respongué: L’Escriptura diu: Adora el Senyor, 
el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.

 

En la primera lectura, hi trobem descrit un Acte de fe i de culte del primitiu poble d’Israel. Podríem dir que era el seu “Credo”, la seva manera d’expressar la seva fe. ¿En què consistia? Era un Record o Memorial de la Salvació que Déu va proporcionar al Poble, alliberant-lo de la servitud o esclavitud d’Egipte i acompanyant-lo pel desert fins que van poder establir-se en una terra fèrtil. En agraïment, la gent oferia les primícies dels fruits de la terra i adoraven el Senyor Déu. Era un acte de fe (un Credo) ben simple i, tanmateix, molt profund i autèntic: agraïment i adoració al Déu Salvador.

Nosaltres recitem el Credo al bell mig de la Missa. És el Credo litúrgic. Però també hi ha una altra manera de professar la nostra fe: és amb les obres. Ambdues coses són importants. És de desitjar que tots els cristians participin joiosament en l’Eucaristia. Però, triar per triar, millor que sigui amb les obres. Hi ha gent que potser van poc a Missa i que, en canvi, a la seva manera expressen sincerament la seva fe amb agraïment i adoració a Déu; alguns servint en un voluntariat; altres ajudant els pobres amb una almoina segons les pròpies possibilitats; altres fent una visita a l’església i deixant-hi encesa una llàntia. En canvi, alguns dels qui anaven a Missa només “per tradició” tenien poc esperit d’adoració i d’agraïment a Déu i eren escarransits al moment de fer un donatiu. L’important és saber agrair a Déu els seus dons i adorar-lo amb tot el cor.

Germans: En començar el temps de Quaresma, revisem la nostra actitud davant Déu: ¿Li som prou agraïts? ¿L’adorem prou sincerament, considerant-lo veritablement el nostre Senyor, el nostre únic Senyor? Jesucrist, en el desert, ens ensenya i ens convida a superar les temptacions que tots tenim o podem tenir: la de donar massa importància als béns materials, la tendència a posseir o dominar els altres i la temptació de voler manipular Déu fent-lo servir per als nostres propis interessos i capricis personals.

 

Oració:

 

Déu meu!

Us adoro de tot cor i us dono gràcies d’haver-me creat

i d’haver-me salvat en les dificultats i els perills.

Us ofereixo el poc que sóc i puc.

Ajudeu-me a ser un bon servidor i fill vostre.

Aquí em teniu: vull fer la vostra santa voluntat.

Amén. Així sigui!

 

Enllaços musicals:

Salm 90 responsorial  

 

Ma Passion

Quan tremolin les muntanyes,
quan jo seré provat en ple desert…,
esperaré la teva Llum en el plor.
Tu seràs el meu crit, la meva veu,
la meva alegria, la meva passió…

 

Notre Père. en arameu


 

 

 

 

 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La paciència de Jesús

Imatge
  DIUMENGE DE RAMS (Marc 11, 1-10 + 14, 1 a 15, 47)   Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Marc   De tant en tant els mitjans de comunicació presenten execucions reals. És quelcom molt punyent. Però, en general, l’execució està rodejada d’un cert respecte. Alguns dels nostres frares, que havien assistit els condemnats a mort a les presons, ens explicaven que la nit abans de l’execució tenien l’oportunitat de parlar amicalment amb ells i consolar-los. A vegades, al condemnat li permetien fins i tot triar el sopar perquè aquella darrera vegada fos del seu gust.   En canvi, en la mort de Jesús, a part del dolor terrible que produïa la crucifixió, ell va haver de sofrir altres dolors físics i morals. I alguns d’aquests dolors, sobretot els morals, potser també ens toca sofrir-los alguna vegada nosaltres, i els hauríem de saber encaixar amb paciència, com Jesús.   Repassem alguns d’aquests fets que mencionava el relat de la Passió que acabem de pr...
Més informació