Que la meva vida sigui un "sí"

 



DIUMENGE 26 DURANT L’ANY

(Mateu 21, 28-32)

“Us dic amb tota veritat que els publicans i les dones de mala vida
us passen al davant cap al Regne de Déu”.

 

Les lectures d’avui ens inviten a reflexionar sobre la nostra conducta, en una doble direcció: canviar les actituds equivocades que tinguem, i proposar-nos imitar més Jesucrist.

En primer lloc, la conversió. Llegíem del profeta Ezequiel: “Només que reconeguis el mal que havies fet i et converteixis, viuràs i et salvaràs de la mort”. I sobretot l’evangeli ens demana que revisem les actituds poc responsables que gairebé tots tenim de tant en tant:

Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.

R/ Oh sí, pare! – Però no hi va anar.

Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui.

R/ No hi vull anar! . Però després hi va anar...

Tots dos fills van disgustar el pare. L’un perquè descaradament va dir que no el volia obeir, encara que després s’hi va repensar. I l’altre perquè, malgrat les paraules mel·líflues i falses, no va fer allò que el pare volia. Tots dos havien d’obeir amb alegria, i no ho van fer...

El qui creu en Déu i l’estima, li és obedient. La paraula “obediència” no agrada a molts; prefereixen dir responsabilitat. Diguem-ho com vulguem, però l’important és tenir per a Déu una actitud de fills atents a la seva veu i obrar responsablement segons la seva voluntat. I sant Pau avui ens diu clarament quina és la voluntat de Déu sobre nosaltres: Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: s’abaixà a una vida molt humil i es feu obedient fins a acceptar la mort. Imiteu Crist en la seva fortalesa d’ànim, en el seu amor que consola, en la seva compassió, en el seu afecte entranyable, en els seus valors espirituals...

Germans: No vulguem anar tant a la nostra. No fem el sord a la veu de Déu i dels germans. No tinguem por de voler assemblar-nos a Jesucrist, en la seva senzillesa, amabilitat i obediència...

 

Oració:

 

Oh Jesucrist!

Tota la teva vida va ser un “sí” al Pare i als germans.

I vols que la meva vida també sigui un “sí” (un Amén)  amorós.

Ajuda’m a ser un autèntic imitador teu, un bon cristià.

Amén. Així sigui!

 

Enllaços musicals:


If ye love me

Si m’estimeu, observeu els meus manaments

i jo pregaré al Pare, que us enviï un altre intercessor,

l’Esperit de la veritat,

que es quedi amb vosaltres per sempre.

                               

Because the Lord is my shepherd

Perquè el Senyor és el meu Pastor,

no m’ha de faltar res.

Em porta a prats i aigües tranquil·les.

Ell em refà les forces

i em condueix per camns segurs.

Senyor! Ets amic meu!


 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

Salvats pel seu Amor

Imatge
  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Lluc 17, 11-19) “¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?  Llavors li digué: Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat... També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació