L'amor no cansa ni es cansa

 



DIUMENGE 23 DURANT L’ANY

(Mateu 18, 15-20)

 “Jesús digué als deixebles: Si el teu germà peca, vés a trobar-lo i parleu-ne
vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà”.

 

La primera lectura diu que el profeta ha estat posat com a sentinella. Què és o qui un sentinella? Un sentinella o un guaita és una persona que té a càrrec la vigilància des d’un lloc d’observació. Abans, quan les ciutats eren emmurallades, un sentinella feia la ronda tant de dia com de nit per si observava algun moviment estrany que posés en perill els vilatans. Avui dia veiem més aviat torres de guaita forestal al punt més alt d’una boscúria, perquè el guaita miri si es veu cap fum sospitós en tot aquell entorn. Abans, hi havia els guaites de la costa era que observaven si venien pirates; ara hi ha torres de guaita a la platja, per si algun banyista o esportista necessita ajuda o socors. Per tant, el guaita o sentinella era i és el qui està alerta perquè avisi d’algun perill i perquè demani ajuda, si cal...

 “El seguidor de Jesús ha de ser un sentinella d’amor del seu germà; ha d’interessar-se per ell i, si convé, l’ha d’advertir amb delicadesa. No ho fa en nom propi, sinó de part del Senyor. Té un encàrrec sagrat, un manament on s’agermanen la responsabilitat, la confiança i la delicadesa. – Sant Pau ho planteja com un deute: el de l’amor, l’únic que no acabarem mai de pagar., perquè mai no haurem estimat prou, ni servit prou, ni ajudat prou, ni perdonat prou. La correcció fraterna es troba al cim d’aquest camí, i per això s’exigeix de fer-la amb la caritat del Crist” (La missa de cada dia).

La casuística sobre aquest punt de la correcció o de l’ajuda fraterna és immensa: en l’àmbit familiar, en l’àmbit d’una comunitat religiosa, en l’àmbit d’una parròquia, en l’àmbit social... Però en qualsevol cas s’han de tenir presents les pistes de salvació que trobem en l’evangeli d’avui. Primer, parlar de tu a tu, amb amabilitat. Segon, demanar consell a algú altre. Tercer, implicar-hi un grup o comunitat que sàpiga actuar amb discreció i generositat. I, sobretot, demanar la inspiració de l’Esperit Sant.

Germans: L’amor, uneix; en canvi, el menyspreu disgrega. Tota correcció ha de fer-se amb molta cordialitat i humilitat. No ha de ser gens barroera o desconsiderada. S’ha d’intentar curar i no ferir. No s’ha d’escridassar mai ningú davant dels altres, i menys la pròpia parella o els fills, ja que tothom té molt arrelat el sentit de la dignitat, i quan es fereix la dignitat ja difícilment es podrà refer la bona relació. En canvi, si parles a soles amb aquella persona, pot ésser que t’escolti i et faci cas, a més de donar-li l’oportunitat d’explicar-se per què ha fet tal cosa o ha deixat de fer-la. I sempre, sempre, fer-ho amb un gran respecte i amor. L’amor no cansa ni es cansa.

 

Oració:

 

Jesús!

Tu vols que jo tingui un cor semblant al teu,

un cor senzill i sincer que busqui sempre el bé de les persones

i que estigui sempre disposat a ajudar-les en el camí del bé.

Tu vols que ofereixi el meu amor i la meva presència

als qui estan en perill de perdre’s.

Senyor! Ajuda’m a estimar de veritat:

que el meu amor no s’acontenti amb paraules boniques però buides,

ni amb un silenci poc caritatiu,

sinó que em comprometi a ajudar de veritat

amb la meva actitud delicada i comprensiva.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Ara és l'hora


Sardana: Cant trist


Història de Catalunya



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

Salvats pel seu Amor

Imatge
  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Lluc 17, 11-19) “¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?  Llavors li digué: Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat... També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d...
Més informació

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació