La lògica de Déu
DIUMEMGE 25 DURANT L’ANY
(Mateu
20, 1-16a)
“¿No
havíem fet tractes per un jornal? Doncs, pren el que et toca i ves-te’n.
A
aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. ¿Tens enveja perquè jo sóc
generós?”
Un bisbe xinès que havia passat injustament molts anys a la presó, una vegada, parlant sobre la fe, deia: De Déu, m’agrada pensar en la seva grandesa, en la seva omnipotència, en les seves qualitats. Però el que més m’agrada de Déu són els seus defectes. Això és el que m’enamora, això és el que m’atreu el cor. Defectes? Sí, i molt grans. Quins? Primer de tot, que no té memòria; segon, que no sap comptar; tercer, que és incoherent; i quart, que és injust...
¿A què es referia aquest venerable bisbe? Segons ell, sembla com si Déu no volgués recordar-se de les nostres faltes; que, en lloc de castigar-nos per tot el mal que hem fet, sembla que faci un “capmàs” sempre a favor nostre. A més és incoherent perquè, si en algunes pàgines de la Bíblia llegim que Déu amenaça de ser estricte, en altres es presenta com un pare o una mare que es deixa entendrir i ho perdona tot. I pel que fa a la “injustícia”, és perquè sempre es mou per l’amor compassiu, i no per un sentit rigorós.
L’evangeli d’avui es pot interpretar sota aquesta perspectiva. L’amo (Déu), dona generosament el sou complet a aquells que només han treballat una hora al dia. ¿És potser una injustícia de cara als altres? Jesús diu que no, perquè els primers van rebre el que era just, segons el que havien pactat. Però aquell amo sabia que les famílies dels qui només havien pogut treballar una hora també necessitaven tot el sou per a viure, i generosament els ho va donar. Així mateix actua Déu.
Doncs bé: Aquesta manera de fer de Déu, Jesús vol que també ens la fem nostra: que siguem comprensius i generosos; i que no siguem envejosos perquè un altre tingui més qualitats o que hagi rebut una gràcia especial de Déu o que a ell se li hagi fet un favor més gran que a mi...
Germans: Hem d’anar assimilant la lògica de Déu no sempre coincident amb la lògica purament humana que creu més en el rigor de les lleis (sovint injustes) que en l’amor misericordiós. Ho deia el profeta Isaïes en l’escrit d’avui: “Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres com la distància del cel a la terra”.
Oració:
Oh Jesucrist!
Gràcies perquè tu mateix m’has demanat
que vagi a treballar a la teva vinya,
a col·laborar en el teu Projecte d’amor.
Alguns de nosaltres hem rebut la invitació des de
petits,
altres l’han rebuda de més grans, i altres en edat
madura.
I a tots ens donaràs idèntica paga,
que ens satisfarà plenament,
perquè la paga ets Tu mateix!
Beneït sigues, Senyor, per la teva Providència!
Que sapiguem correspondre-hi amb alegria.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Imperayritz de la ciutat joyosa - Llibre Vermell de Montserrat
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada