El perdó, font de llibertat

 

DIUMENGE 24 DURANT L’ANY

(Mateu 18, 21-35) 

“Pere preguntà a Jesús: Senyor, ¿quantes vegades hauré de perdonar
al meu germàel mal que m’haurà fet? ¿Set vegades? Jesús li respon:
No et dic set vegades, sinó setanta vegades set”.

 

Fa cinc o sis anys una noia iraniana va perdonar in extremis (a l’últim moment) el noi agressor que l’havia deixada cega i desfigurada tirant-li àcid a la cara. Era el seu pretendent. En refusar-se ella de casar-s’hi, ell va tenir aquesta reacció cruel. Segons la llei del talió vigent a l’Iran, el càstig o condemna podia ser en la mateixa mesura. Per tant, també li podria tirar àcid a la cara per deixar-lo cec i desfigurat. Ella, al principi, va portar l’afer als tribunals i li van reconèixer el dret de fer-ho així. Però al moment d’aplicar aquesta pena cruel, el va perdonar. Tanmateix, la lliçó ja l’havia donada: va ser un avís per a aquells nois fatxendes que pretenen fer-se seva una noia contra la seva voluntat. Aquesta noia, que va viure a Barcelona, va dir clarament que l’havia perdonat per amor de Déu, i que, per això, se sentia feliç.

Aquest exemple em serveix per entendre més les lectures d’avui. En la primera, el Siràcida (és a dir, d’un tal Jesús, fill de Sira) ens deia: És odiós irritar-se i guardar rancúnia. Fes-me cas: Perdona als altres el mal que t’han fet, i Déu et perdonarà els pecats. Pensa en la mort, i no pecaràs: amainarà la teva enemistat. – I Jesús a l’evangeli, fa un pas més. Ve a dir que no solament hem de perdonar perquè Déu ens perdoni (com si fos la condició perquè Déu ens perdoni), sinó que hem de fer-ho perquè Déu ens perdona. Llavors el nostre perdó és la conseqüència de sentir l’amor de Déu i gaudir del seu perdó. I després d’experimentar aquest amor i aquest perdó de Déu, llavors nosaltres, perdonant de cor i perdonant sempre, absolutament sempre (això vol dir “setanta vegades set”), estem imitant Déu. Perdonem per imitar Déu en la seva misericòrdia, en la seva comprensió, en el seu amor. Em sento estimat, i responc estimant; em sento perdonat, i responc perdonant.

Germans: Perdonar de cor i oblidar les ofenses no és cosa fàcil. Per això Pere s’astora quan se li diu que no solament ha de perdonar set vegades sinó “setanta vegades set”. En la convivència solen haver-hi friccions, i normalment un atribueix als altres la culpa d’aquestes friccions o ofenses. Però els altres t’atribueixen a tu la culpa. Sigui com sigui, no podem caure en l’espiral de les ofenses i de la rancúnia. Cal trencar absolutament aquesta espiral que pot enterbolir les relacions d’amistat, de família, de veïnatge, de ciutat, de nació. És un error viure esclaus de la rancúnia, aquest sentiment tan destructiu. Venjant-nos d’algú, ens creiem ser lliures, però de fet vivim més encadenats que mai.... En canvi, el perdó és una gran font de llibertat; és una possibilitat que Déu ens ofereix d’assemblar-nos a Ell: la possibilitat de deixar en aquesta terra una marca de la seva misericòrdia.

 

Oració:

 

Senyor!

A vegades em costa oblidar les ofenses.

Tanmateix, Vós ens maneu que perdonem

tantes vegades com calgui.

Si alguna vegada em sento greument ofès per algú,

ajudeu-me a pacificar el meu cor

i que, almenys, sigui capaç de pregar per aquella persona,

cosa que ja seria com començar a perdonar-la.

Senyor! Que jo sàpiga imitar-vos en el perdó,

que és amor misericordiós.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

I’m Gonna Sing

Cantaré tot el temps que calgui

per alliberar els esperits angoixats.

Jesucrist és llibertat!

La vera gioia - Marco Frisina

La veritable alegria neix de la pau,

és escalfor per al cor i per a la vida,

construeix el món i porta llum a la foscor.

És un regal de Crist!