Qui ets per a mi?

 


DIUMENGE 21 DURANT L’ANY

(Mateu 16, 13-20) 

“Simó Pere li contesta: Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu. Jesús li va respondre:
Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang,
sinó el meu Pare del cel”.

 

Simó Pere va confessar o afirmar que Jesús era el Messies esperat. Aquesta confessió de fe va ser més per gràcia de Déu que per mèrits personals: Sortós de tu, perquè no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el Pare celestial. Pere no era pas més llest que els altres deixebles, però va tenir com una inspiració divina. Tanmateix, quan Pere va confessar que Jesús era el Messies, no sabia pas tot el que això significava. Per això, més endavant, quan Jesús anuncia que, al Messies, li tocarà sofrir i morir, Pere reacciona dient: Apa, Jesús! A Tu, això no et pot pas passar... Jesús replica: Fuig d’aquí, Satanàs! No penses com Déu sinó com els homes... Malgrat tot, Jesús li va fer una promesa: Et donaré les claus del Regne del cel.

¿Què significa això de donar-li les claus? Les claus d’una casa sol tenir-les l’administrador o el majordom i només mentre l’amo ho vulgui, mentre no el rellevi o el destitueixi, com va passar amb aquell de qui parlava la primera lectura d’avui. Pere serà com el porter i l’administrador o servidor de la Casa de Jesucrist, l’Església. Però l’Església no serà pas seva, sinó de Jesucrist. A Simó, Jesús li va donar el nom de Pere o “Pedra”, perquè havia de ser com la primera pedra de l’Església de Jesús. Però ja sabem que la primera pedra d’un edifici acostuma a quedar molt discreta, com amagada, a diferència de la pedra angular, que figura com a principal de l’edifici. Ara bé: La pedra angular de l’Església és Jesucrist... I una altra cosa: Després de la Resurrecció, per tres vegades Jesús dirà a Pere: Pastura les meves ovelles... Les ovelles són de Jesús, no de Pere. Ell serà un simple ajudant o col·laborador del Bon Pastor, que és Jesucrist.

Dit això, imaginem-nos que en aquest moment Jesús pregunta a cada un de nosaltres, personalment: Per a tu, qui sóc jo? Segons tu, qui sóc jo? ¿Què penses de mi? Alguns potser respondrien: Oh, Tu ets els més gran dels profetes, a qui anomenem El Fill de Déu. Altres potser afirmarien: Ets el fundador de l’Església, a la qual jo pertanyo des de la meva infantesa... Altres potser dirien: Ets el qui obre l’esperança d’una vida al Més-enllà. I altres potser confessarien: Per a mi, Tu, Jesús, ets l’Amic diví: el Camí, la Veritat i la Vida.

Germans: És important que personalitzem al màxim la nostra resposta. I tant de bo que no ens quedéssim només amb una resposta doctrinal apresa del catecisme, sinó una resposta de collita pròpia. Jesús no és un Què sinó un Qui. Jesús és una Persona, no una simple doctrina o model de conducta.

 

Oració:

 

Senyor, Jesucrist!

Gràcies perquè t’has fet present en la meva vida!

Gràcies perquè m’has confiat diferents missions,

que potser he acomplert imperfectament,

però Tu has acceptat el servei amb comprensió.

Senyor, t’ho demano:

Que la meva resposta de fe sigui sempre sincera i plena d’amor.

Ajuda’m a perseverar amb fidelitat en els teus camins.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Juntos como hermanos


Faith os our fathers

Quina fe la dels nostres avantpassats,

malgrat les dificultats que passaven!

Com els admirem…,

i voldríem imitar-los.

Volem ser fidels fins a la mort.


                        

 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació