Prendre les nostres creus

 

DIUMENGE 22 DURANT L’ANY

(Mateu 16, 21-27)

“Jesús digué als deixebles: Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, 
que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida,
la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà”.

 

Per l’evangeli d’avui sabem que Jesús preparava el cor dels deixebles per als moments que poguessin trobar-se desanimats i potser quedar decebuts: portareu la vostra creu darrere meu... Quan Jesús diu: “Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi”, ¿en què hem de pensar? Les nostres creus poden ser les malalties, les lluites interiors, les responsabilitats que semblen superar les nostres forces, els patiments de qualsevol mena... I això de “negar-se a si mateix”, no significa pas flagel·lar-se o autodestruir-se..., sinó deixar d’estar sempre pendent d’un mateix i alliberar-se del propi “jo” per a adherir-se radicalment a Jesucrist, disposat a assumir la inseguretat, la conflictivitat, el refús i fins la persecució (Pagola).

També Jeremies, en el seu temps (segle VII aC), va haver d’assumir el conflicte i la persecució. Ell, que era de família sacerdotal, des de jove s’havia familiaritzat amb les Sagrades Escriptures. Va arribar un moment que li va semblar que havia de parlar molt clar a la gent dient que, si continuaven anant per uns camins altres que els del Senyor Déu, no s’escaparien del desastre social i polític. Aquests advertiments del profeta no van agradar ni a les autoritats ni al poble ni a la seva pròpia família. Llavors fa una dramàtica confessió dient a Déu que estava cansat de lluitar i que seria millor deixar-ho córrer tot... Diu: “M’has afalagat i m’he deixat seduir; t’has apoderat de mi i m’has dominat. I ara la gent es diverteix a costa meva… A la fi m’he dit: No pensaré més en tu, no diré més el teu nom… Però llavors he sentit en el meu cor un foc que cremava. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més…” Tanmateix va continuar amb la seva missió profètica.

Germans: No sempre resulta fàcil reconèixer i acceptar els plans de Déu sobre nosaltres. Normalment les circumstàncies de la vida van obrint camins que ens fan adonar de quines són les nostres responsabilitats que hem de prendre com a volgudes per Déu. I la missió rebuda, hem de viure-la o exercir-la decididament, conscientment, fidelment. I si alguna vegada ens toca sofrir una mica, hem de prendre com un honor i privilegi això de poder assemblar-nos a Jesús. I, si alguna vegada arribem a tenir la sensació de fracàs, pensem que som “soldats derrotats d’una causa invencible”, com diria Pere Casaldàliga.

Oració:

 

Senyor, Jesucrist!

Tu coneixes les nostres febleses.

Tu saps què necessitem per a seguir-te sense vacil·lar.

Envia’ns el teu Esperit Sant:

que ens ajudi a reconèixer el que és bo i agradable als teus ulls

i ens doni forces per a acomplir-ho.

Amén. Així sigui!      

Enllaços musicals:

Geistliches Lied - Johannes BrahmsS OP 30

Sentit general:

Procura ser feliç complint la voluntat de Déu.

Que no t’angoixí gaire el futur.

Si vols, plora a la presència de Déu!

Pater Noster - Xabier Sarasola

Pare nostre, que esteu en el cel…