Ens retornes la calma

 


DIUMENGE 19 DURANT L’ANY

(Mateu, 14, 22-33)

“Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. 
Però en adonar-se del vent que feia s’acovardí i començà d’enfonsar-se. 
Llavors cridà: Senyor, salveu-me”.

 

Avui començaré referint-me a la primera lectura, que parla del profeta Elies. Aquest personatge, juntament amb Moisès, és una de les figures cabdals de l’Antic Testament. Per això, a la muntanya del Tabor els deixebles van veure Jesús rodejat de Moisès i d’Elies. Jesús, al mig, perquè és sobretot en Jesucrist que Déu se’ns ha revelat i ens ha fet conèixer la seva voluntat.

El relat d’avui situa Elies a la muntanya de l’Horeb, dita també del Sinaí, precisament allà on Moisès havia rebut les Taules de la Llei, és a dir, els 10 Manaments. Elies esperava sentir la presència de Déu enmig de tempesta de llamps i trons i terratrèmol, com Moisès. Però no fou així, sinó que va percebre Déu al so d’un aire suau o en el rumor d’un silenci. Diu el text: “Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell”. Aquell dia Elies va aprendre que Déu es fa trobadís en el silenci i la contemplació més que no enmig de terratrèmols espantosos. Va aprendre que Déu és més amant de l’amor i de la paciència que no pas de voler passar-ho tot a sang i a foc. Aquell dia va entendre que no havia de ser tan violent en el zel per la religió.

I ara comentaré breument l’evangeli d’avui. Diu que Jesús seguia de lluny estant les trifulgues que passaven els deixebles intentant fer avançar la barca contra el vent que els era advers. Llavors Jesús se’ls va fer trobadís caminant sobre les aigües. Els deixebles es pensaven que era un fantasma... Però no! No era un fantasma, sinó l’Amic... I quan Pere demana poder caminar sobre les aigües per anar fins a Jesús, aquest li ho permet; però com que la seva fe i confiança és feble, nota que s’enfonsa. Llavors Jesús li dona la mà. Semblantment pot passar-nos a nosaltres. Quan pretenem fer coses extraordinàries i no tenim prou fe, ens enfonsem o desanimem, però llavors Déu ens dona la mà. I nosaltres amb el cor humil l’adorem i li agraïm la seva gran Misericòrdia...

Germans: A vegades diem que l’Església és la barca de Pere; una barca que sovint té dificultats per avançar pel mar del temps; una barca que va lenta i apesarada. Fins i tot pot semblar que fa aigües, a punt d’enfonsar-se... Però no! Déu ha promès la seva assistència, mentre estiguem atents a la seva veu i ens mantinguem ferms complint la seva santa voluntat.

 

Oració:

 

Senyor! Jesucrist!

La nostra nau és fràgil.

En qualsevol moment

la fúria del vent i de l’onatge poden enfonsar-la.

Només la trobada amb Tu ens donarà la força per vèncer el temporal.

Ets el Ressuscitat, que sempre surts al nostre encontre,

i ens retornes la calma.

Gràcies!

Lloat sigues, avui i sempre!

Amén. Així sigui!



Enllaços musicals:


Ziet in blinde razernij

Quina tempesta al mar...

I ens trobem lluny del port...

Però el Senyor vetllarà.

Tinc por!

Senyor, salva’ns!



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

Salvats pel seu Amor

Imatge
  DIUMENGE 28 DURANT L’ANY (Lluc 17, 11-19) “¿Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?  Llavors li digué: Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat”.   En l’evangeli d’avui, hi trobem deu leprosos que demanen la guarició a Jesús. Tots queden guarits, però nou –que eren jueus- se’n van a trobar el sacerdot del temple per obtenir el certificat de guarició, i ja s’obliden de Jesús. En canvi, el samarità (l’estranger, l’heterodox) se’n torna fins a Jesús i, prosternat als seus peus, dona glòria a Déu. Amb això està expressant que reconeix Jesús com a Salvador, i segurament es farà seguidor d’Ell. Podem dir que reconeix que Jesús és més que el Temple. Jesús li diu: “La teva fe t’ha salvat”. Els altres nou han estat guarits, certament; però ell, el samarità, ha estat salvat, íntegrament salvat... També el leprós que surt en la primera lectura d’avui era una persona de fora el poble jueu i va ser no sols guarit sinó també “salvat” per la fe en el Déu d...
Més informació