Emmirallant-nos en Maria
ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
(Lluc 1, 39-56)
Des
d’ara totes les generacions em diran benaurada!”.
Maria
és un referent o un paradigma de tot cristià. És un model a imitar. Se l’ha
anomenada la “primera cristiana”, la que ens ha obert el camí a seguir: noia
atenta i generosa a la Voluntat de Déu; esposa amatent i mare amorosa; veïna
disposada a ajudar, dona amb molta personalitat, que va saber fer el pas de
mare a deixebla; la que, dreta al peu de la creu, va donar la cara pel seu Fill
al moment de les incomprensions i persecucions; i després de la resurrecció de
Jesús va agombolar la primera comunitat esporuguida, tot esperant la Pentecosta
de l’Esperit. Amb tota seguretat va tenir una influència espiritual decisiva
sobre els apòstols i tota la comunitat.
Al llarg de la història de l’Església, sobretot en èpoques en què Déu era presentat molt seriós i rigorós i el culte oficial era bastant misteriós (i fet en llatí), la devoció a la Verge Maria venia a mitigar aquest rigorisme. Maria era com la cara amable del sobrenatural. El Rosari era com el Breviari del poble senzill, una devoció fàcil, que molts feien a casa mateix i sovint mentre feinejaven. Maria, posada en l’òrbita de Déu, feia més amable i assequible el món religiós.
Nosaltres, ¿com ens imaginem Maria? Alguns potser tendeixen a imaginar-se-la molt espiritual i estilitzada. A mi m’agrada pensar en ella d’una manera més humana i natural, com la “Noia del poble”: una bona filla, una bona esposa, una bona mare, una bona veïna, una dona valenta i sense complexos, una persona creient que pregava Déu amb sinceritat de cor; la que treballava de valent i la que estimava de veritat... Però alhora m’agrada pensar que ella està molt a prop de Déu (de Jesús) intercedint per nosaltres i inspirant-nos interiorment i donant-nos coratge per seguir el nostre camí cristià. Quan ella va arribar al terme del seu camí humà i va adormir-se en el Senyor..., va ser enduta al cel. Per això podem, certament, imaginar-nos-la “enaltida a la glòria més alta”, però al mateix temps tenim l’alegria d’adreçar-nos a ella com a mare que està molt a prop nostre, animant-nos a ser fidels al camí evangèlic, que és camí de senzillesa, de confiança, de netedat de cor i de fortalesa d’ànim.
Germans: La festa de l’Assumpció
de Maria ve a il·luminar la nostra vida; ens aferma en la convicció que els
nostres passos s’encaminen cap a la resurrecció; que la nostra existència, amb
tota la seva precarietat i malgrat les limitacions, és destinada a una nova
dimensió de plenitud i llibertat. Tot considerant l’Assumpció de Maria i
emmirallant-nos en ella, nosaltres podem convertir aquesta terra en un lloc
d’esperança, de joia i de gratuïtat.
Oració:
Oh Maria, Vós brilleu davant els nostres ulls de
pelegrins.
Al terme de la vostra ruta,
després de seguir de manera total i íntima el Camí
del vostre Fill,
ara us trobeu plenament assumida per ell en
l'alegria del Pare.
Ajudeu-nos, mare nostra, a fer el nostre camí amb
amor i fidelitat.
El mateix Senyor que va fer meravelles en vós,
també fa meravelles en tots i cadascun de
nosaltres.
Ajudeu-nos a saber correspondre-li com vós li vau
correspondre.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Ave Maria, Madre Santa - Mascagni
Ave Maria,
Mare santa!
Sostén el
peu del miserable que t’implora.
Infon fe i
esperança en el cor.
Tu, que
també saps què és sofrir,
mira les meves penes, no m’abandonis.
Magnificat - Bach -Jordi Savall (27 min.)
La meva ànima
magnifica el Senyor, etc
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada