Dona, quina fe que tens!

 


DIUMENGE 20 DURANT L’ANY

(Mateu 15, 21-28)

 “No està bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells. Ella li contesta:
És veritat, Senyor, però també els cadells mengen les engrunes 
que cauen de la taula dels amos”.


Les lectures d’avui tenen tot un to d’universalisme.  En la primera lectura, del profeta Isaïes, hi llegíem: “Als estrangers que s’han adherit a mi, el Senyor, els deixaré entrar a la muntanya sagrada, acceptaré en el meu altar els seus holocaustos, etc.” Després amb el salmista hem cantat: “Que us lloïn les nacions, Déu nostre, que us lloïn tots els pobles alhora”.  Seguidament, sant Pau ens manifestava que la primera comunitat cristiana va veure clar que la salvació aportada per Jesucrist anava dirigida a tot el món. Diu: “Tinc una cosa a dir-vos a vosaltres, els qui no sou jueus, ja que sóc el vostre apòstol: Déu s’ha compadit de vosaltres, com abans s’havia compadit d’ells, el poble jueu. Ara ells l’han desobeït, però Déu no els retira pas el seu favor”. Cert, va haver-hi algun moment de dubte de si calia que tothom seguís complint alguns preceptes de la llei mosaica. Però, sobretot per influència del mateix sant Pau, les portes del cristianisme es van obrir de bat a bat als pagans o no jueus.

En l’evangeli que hem proclamat, algú podria pensar que Jesús va menystenir o menysprear aquella dona cananea, és a dir, dona pagana (no jueva), a qui va dir “Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes del poble d’Israel”. La veritat, però, és que de fet va atendre aquella dona que tenia el cor ple d’amor per la seva filleta i tenia plena confiança en Jesús. Jesús li diu: “Oh dona, quina fe que tens! Que sigui tal com vols”. Per tant, l’actitud de fons era la d’acolliment de totes les persones, no sols les jueves.

Germans: En tota la actuació de Jesús, els deixebles van poder percebre prou bé la seva mentalitat universalista, acceptant i ajudant gent estrangera. En canvi, a vegades dona la impressió que persones que es diuen “creients” o “religioses” es mouen més per sentiments culturals o polítics (per un nacionalisme mal entès) que no pas per un sincer sentit de fe i d’amor. Vull pensar que no és el nostre cas. Nosaltres sabem veure en Jesucrist un model de bones relacions envers tothom. Recordeu, per exemple, el bon tracte que tenia amb els samaritans i les paraules elogioses que algunes vegades els va dirigir, tot i que els samaritans solien mirar de reüll els palestinencs tant del nord (Galilea) i com del sud (Judea), a causa de les diferències de raça i religió. Per tant, tal com Jesús tractava la gent (jueus i no-jueus), també nosaltres hem de tractar bé totes les persones.

 

Oració:

 

Oh Déu!

Gràcies perquè en Jesucrist

heu fet arribar la salvació a tots els pobles.

Ell és el punt d’encontre dels vostres veritables adoradors.

Oh Pare:

Que tot el món us adori i us estimi!

I que cada vegada ens estimem més els uns als altres.

Amén. Així sigui!



Enllaços musicals:


Kyrie -  Chr Koor Jigdaljahu


Senyor, tingueu pietat!


Crist, tingueu pietat!


Frieden (Pau!)

Desig de pau!

Invocació de la Pau universal...


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació