Sembrar, sembrar sempre
DIUMENGE 15 DURANT L’ANY
(Mateu 13, 1-23)
i l’han entesa i per això dona fruit: o cent, o seixanta, o trenta”.
Molts de nosaltres (siguem pares o avis o educadors) sabem que les nostres paraules i el nostre testimoni de vida influeixen d’una manera diferent a uns o a altres, perquè depèn de la predisposició de cada persona i de moltes altres circumstàncies. Hi ha molts condicionants que fan que un mateix ensenyament ajudi o no ajudi a les diferents persones que tractem. Jesucrist també ho constatava. La seva predicació anava dirigida a tothom i era prou senzilla i entenedora, però a alguns oients els relliscava com si caigués sobre una terra trepitjada, i altres la rebien bé d’entrada, encara que després diferents interessos o preocupacions impedien que la llavor de la Paraula cresqués. En canvi, molta altra gent la rebia de grat, i la llavor creixia i donava fruit.
Suposo que Jesús va explicar aquesta paràbola pensant en els seus deixebles, perquè no es desanimessin si mai veien que la seva actuació evangelitzadora no donava el fruit esperat. Tanmateix, si analitzem bé la paràbola, més aviat veiem que vol suscitar optimisme. Ensenya que hi ha molta terra bona, és a dir, molts cors ben disposats que rebran de gust l’ensenyament i donaran fruit, sigui el trenta per cent, sigui el seixanta o el cent per cent... Jesucrist també els deia: Així com la gent m’ha rebut a mi, també us rebran a vosaltres... L’important és no desanimar-se, ans confiar que la paraula que surt dels llavis arrelarà en algun terreny, És important sembrar, sembrar sempre, generosament, amb mirades i silencis, amb diàlegs fraterns i amb exemples de bondat i amabilitat o amb comentaris constructius. ¿No us heu fixat mai que a vegades creixen pins en una escletxa de la roca? Vol dir que alguna ventada hi ha fet arribar una llavor... Així pot passar en la nostra predicació, en la nostra actuació: una paraula o un exemple nostre ha volat i algú se n’ha aprofitat...
Germans: En nosaltres la Paraula de Déu hi ha crescut i ha donat i dona fruit. Sí! La nostra vida dona fruit d’evangeli, malgrat les dificultats que a vegades tenim de netejar el terreny del nostre cor, traient les males herbes que podrien ofegar la Paraula. Donem-ne gràcies a Déu, i continuem treballant-nos interiorment amb l’ajuda també de la pregària. La pregària és, per al nostre cor, com la pluja per a un camp sembrat...
Oració:
Gràcies, Senyor, per la teva Paraula,
que és una llavor de vida que fecunda el nostre cor.
Ensenya’ns a preparar la terra del nostre interior
per acollir-la com cal.
Que les distraccions no ens impedeixin estar atents.
Que el teu amor amari les nostres sequedats.
Que la teva misericòrdia ablaneixi els nostres cors endurits.
T’ho demanem, Senyor!
Amén. Així sigui!
(Extret de la Missa de cada dia)
The promise of living - Aaron Copland(1900-1990)
La promesa de viure amb esperança i acció de gràcies
es recolza en l’amor als amics i al treball.
La promesa de créixer en la fe i el saber
es recolza en el compartir amb el proïsme.
La promesa de viure i créixer
es recolza en el cant agraït d’alegria.
Lo bueno que hay en Vós (Eduardo Meana)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada