El nostre tresor més desitjat

 


DIUMENGE 17 DURANT L’ANY

(Mateu 13, 44-52) 

“Passa amb el Regne del cel com amb un comerciant que buscava perles fines. 
El dia que en trobà una de molt preu, anà a vendre tot el que tenia i la comprà”.

 

Més d’una persona s’ha trobat en situació d’haver de re-orientar la seva vida; per exemple sant Francesc d’Assís. Ell era de família de tradició cristiana, però va arribar un moment que va adonar-se més clarament què representava ser seguidor de Jesucrist. Doncs bé: En el seu Testament explica que durant el seu procés de re-conversió ningú no li mostrava el que havia de fer, sinó que fou el mateix Senyor qui li va revelar que havia de viure més profundament “segons la forma del sant Evangeli”... Semblantment, santa Teresa de Jesús, la d’Àvila, havia viscut 20 anys com una noia qualsevol de la seva època fins que es va fer religiosa. Tanmateix, tot i essent religiosa, va anar fent la viu-viu sense prou compromís de donació a Jesucrist, fins que, passats 20 anys més, quan ella ja n’havia complert 40, es va re-convertir al Senyor. Una tal re-conversió o canvi de rumb acostuma a ser difícil de fer, perquè exigeix molta renúncia...

Enllaço això amb les paràboles de l’evangeli d’avui. Recordem-ho: Una persona va descobrir un tresor amagat en un camp o una perla extraordinària en el mercat. Llavors, per tal d’adquirir-ho, va anar a vendre tot el que tenia. I, esclar, aquest desfer-se del que un posseeix sol ser dur de fer, però un ho fa amb la il·lusió d’aconseguir el tresor. Evidentment, el tresor amagat de què parla l’evangeli és el Regne de Déu, és Jesucrist en persona. Quan un s’adona vivencialment –com sant Pau- que “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui han estat destinats a ser imatges vives del seu Fill Jesucrist”, llavors un pot animar-se a prescindir de tantes altres coses, perquè ja li semblen supèrflues. Valora per sobre de tot la saviesa de l’Evangeli. L’escala de valors li ha quedat capgirada...

Germans: Quantes vegades ens creiem molt llestos i resulta que estem donant importància a coses que no en tenen gaire... Per exemple, hi ha persones que per tal de pujar de posició social i disposar de doble o triple residència i poder canviar de cotxe cada dos o tres anys..., treballen tant que amb prou feines gaudeixen de la família, que seria la cosa més important... – Amb això vull dir que un ha de saber discernir i optar per allò millor, que no sempre són els béns materials. Qui sap si l’actual crisi econòmica farà reaccionar molta gent i tornaran a donar importància als valors de sempre: l’amor matrimonial i familiar, la solidaritat envers els necessitats, i els valors religiosos.

 

Oració:


Senyor, Jesucrist!

Tu ets l’autèntic tresor de la nostra vida.

Ajuda’ns a descobrir el tresor del Regne en la vida de cada dia.

Que valorem la pau de consciència

més que no pas les riqueses materials.

Gràcies, Senyor,

per haver trobat en Tu el sentit de la vida.

Tot el que busquem, ho trobem en Tu:

veritat, justícia, amor, pau, alegria, festa,

fraternitat, solidaritat, vida nova.

Sigues Tu el nostre tresor més desitjat.

Amén! Així sigui.           


Enllaços musicals:


You are the light

Tu ets la Llum que veiem.

Tu ets la Veritat que coneixem.

Tu ets la Vida que vivim.

Tu ets l’Esperança

Tu ets l’Alegria.

Tu ets la cançó que cantem.

           

Apri le luci e mira (Roberta Mameli)

Encén la llum i mira el meu constant afecte.

El meu cor sempre sospira per Tu.

Et parlo amb sospirs, oh Déu,

mira com crema el meu cor.


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació