Bon blat i mala herba

 

DIUMENGE 16 DURANT L’ANY

(Mateu 13, 24-43)

“No ho feu pas: si collíeu el jull, potser arrencaríeu també el blat. 
Deixeu que creixin junts fins a l’hora de la sega”.

 

En la meva vida, he conegut persones que es creien molt bones i virtuoses i es permetien jutjar fàcilment els altres. I algunes d’aquestes persones (podríem dir “puritanes”) les he conegudes també en la vida religiosa. Però ¿què ha passat sovint al cap d’uns quants anys? Que de tant fer-se passar per sants, se n’han cansat i han plegat de tot. S’han cansat de ser “puritans”. En realitat, el que passava és que els faltava humilitat, que és un bon signe de “santedat”. No sabien ser comprensius envers els altres i, al final, no han sabut ser comprensius ni envers ells mateixos. En realitat, tots portem dintre nostre tendències oposades. Som capaços de fer el bé i també de fer el mal. Som com un camp on hi ha bon blat i també jull o mala herba. I necessitem la comprensió i l’ajuda dels altres: dels qui ens estimen i, sobretot, necessitem la comprensió de Déu.

Les lectures d’avui ens ensenyen que, de part de Déu, aquesta comprensió la tenim assegurada. La primera lectura deia: “Senyor, vós tracteu tothom amb tota consideració. Sou moderat en les sentències i ens governeu amb tota consideració. Ompliu d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats”. És veritat! Déu coneix el meu interior, coneix les meves mancances i febleses, els buits i les obscuritats, les ferides i les pors, i vol ajudar-me a transformar el meu interior. Ell no es cansa de fer-me arribar la seva paraula, que planta en el meu cor, que és el seu camp estimat. I el rega amb la pluja del seu amor, l’alimenta amb l’Eucaristia. I em dona ocasió de penedir-me dels meus pecats i de transformar la mala herba en bon blat. Em dona temps perquè reflexioni i reaccioni. I vol que ho faci lliurement, sense treure’m la llibertat. Déu confia en mi, confia en cada un de nosaltres.

Les lectures d’avui ens aporten encara una altra lliçó. És aquesta: que tots hem de ser comprensius de les febleses dels altres, i no hem de voler arrencar tot seguit els defectes dels altres. Més aviat hem d’ajudar-los (si cal) a purificar el seu cor i la seva vida. D’entrada, hem d’abstenir-nos de jutjar i condemnar. Davant una injustícia que ens sembli intolerable..., lluitem-hi, però sempre amb humilitat, sense creure’ns perfectes, sense jutjar el grau de bona o mala voluntat de l’altre. Deixem que el judici el faci el Senyor, que és l’únic que coneix a fons el cor de cada persona i sap la seva història personal; només Ell coneix les situacions que cada u ha viscut en la seva vida i que l’han portat a ser o actuar de tal manera.

Germans: Adonem-nos de com n’ha estat, de gran, la bondat i la misericòrdia del Senyor envers nosaltres. Alegrem-nos de la seva comprensió i paciència, i procurem imitar-lo. Deia la primera lectura: Senyor, obrant així heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom...

 

Oració:

 

Senyor!

El món està infectat de males herbes:

enveges, violències, rancors, mentides, egoismes;

però la teva gràcia pot purificar-nos el cor

i fer-lo generós, pacient, misericordiós, respectuós, amorós.

T’ho preguem, Jesús!

Ajuda’ns a ser autènticament humans,

tal com eres tu i ens vols a nosaltres.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Rey de Reyes - אייל גולן) מלכי המלכים –

(subtitulada en espanyol)

Rei de Reis, Déu, perdona’m, i gràcies per la vida!

La bondat del Senyor