Benèvol i humil de cor

 


DIUMENGE 14 DURANT L’ANY

(Mateu 11, 25-30)

“Jesús digué: Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats; jo us faré reposar. 
Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, 
i trobareu el repòs que tant desitjàveu”.

 

Si tenim Jesucrist per mestre de vida, hem d’imitar-lo! En l’evangeli d’avui, el veiem no solament parlant de Déu, sinó parlant amb Déu i, precisament, com a Pare estimat. També nosaltres hem de pensar o parlar amb Déu amb sentiments filials.

Hi ha persones que de tant en tant pensen en Déu com una possibilitat o hipòtesi i potser et plantegen més i més preguntes sobre temes de religió..., però mai no parlen amb Déu, ni entren mai en el propi interior més pregon on hi ha el mateix Esperit Sant de Déu. També hi ha persones que es creuen molt religioses, però no es mouen de les quatre idees que tenen sobre Déu i es queden sempre amb els principis ètics que s’han creat a la seva mesura. A aquests tals, Jesús no hi tindria gran cosa a fer, perquè es creuen saber-ho tot: són d’aquests “savis i entesos” de qui parla l’evangeli d’avui. Són persones autosuficients!

En la pregària de lloança que avui trobem en boca de Jesús, veiem com dona gràcies al Pare celestial perquè la gent senzilla entén el seu missatge. I també dona gràcies perquè els qui es creuen “savis i entesos” no l’entenen. Curiós que doni gràcies al Pare perquè els massa creguts no l’entenguin el Missatge!

La segona part de l’evangeli d’avui també és digne de ser comentat. Diu Jesús: “Jo sóc benèvol i humil de cor”. Amb aquests qualificatius algú podria pensar que era una persona tova o de poc caràcter. Res més lluny de la realitat! Ell tenia una personalitat forta i molt lliure i generosa! Per això els cansats i afeixugats que acudien a Ell, hi trobaven repòs. I no és que amb bones paraules els descarregués de les pròpies obligacions personals, sinó que alliberant-los del pes de la llei per la llei, els oferia el seu jou o el seu Manament, que és el de l’Amor.

Germans: Tots els deixebles de Jesucrist hem de prendre la pròpia creu i seguir rere d’Ell. Però quan la creu és portada amb amor o per amor, resulta alliberadora. Fem-ho amb bona voluntat, amb cor senzill i alegre.

 

Oració:

 

Us enaltim, oh Pare, Senyor del cel i de la terra,

perquè reveleu als senzills els Misteris del vostre Regne.

Gràcies, perquè, en Jesucrist,

hi trobem el nostre model de vida.

Ell era benèvol i humil de cor

i acollia i donava descans als qui se sentien afeixugats

i potser estaven cansats d’ells mateixos...

Senyor!

Allibereu-nos de la presumpció de saber-ho tot.

Que estiguem oberts contínuament a la vostra inspiració...

Que l’Esperit Sant ompli d’amor el nostre cor.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Wiltshire through all the changing scenes of life

Sentit general:

En les alegries i en les penes,

elevem lloances de Déu!

Confia en el Senyor, i t’alliberarà dels enemics.

Beneït el qui confia en el Senyor!

Servim-lo amb tot el cor!


És tan a prop meu



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació