No tingueu por!

 



DIUMENGE 12 DURANT L’ANY

(Mateu 10, 26-33)

 “No tingueu por dels qui maten només el cos, però no poden matar l’ànima... 
A vosaltres, Déu us té comptats cada un dels cabells”.

 

Hi ha una dita que fa: La por és una mala consellera. I n’hi ha una altra que diu: La por guarda la vinya. Poden semblar contradictòries, però en el fons no ho són. Perquè si, per una part, la por no és bona quan et paralitza de fer projectes i tirar-los endavant, per altra part, és bona quan la por és raonada i equival a prudència. Tanmateix, encara que la por tingui quelcom de positiu, cal superar-la! Un soldat pot tenir por d’entrar en batalla, però és un valent si supera la por... I deu ser aquest el sentit que Jesús dona a la invitació repetida: No tingueu por! Jo he vençut el món, el món del mal.

De raons per a estar preocupats, n’hi ha un munt. No cal repetir el que diuen les estadístiques: que les coses no van prou bé per les causes que siguin: catàstrofes, guerres, egoismes, pandèmies... A vegades tenim por davant la incertesa del futur o perquè preveiem dificultats econòmiques. També un pot tenir por de ser perseguit o escarnit per causa de la pròpia fe... Per a totes aquestes situacions de temor i preocupació, l’evangeli d’avui vol aportar-nos coratge: per tres vegades hi trobem aquest crit: No tingueu por! I posa unes raons per donar-nos confiança i vèncer aquesta por:

1- No hi ha secret que un dia o altre no surti a la llum; el temps donarà raó als qui la tenen.

2- Estem en mans de Déu, que té cura de nosaltres molt més que dels ocells o dels cabells del nostre cap; ell ens donarà l’ajut i la força.

3- Els qui ens persegueixin poden matar el cos, però no l’ànima. Si estem convençuts del que creiem i del que anunciem, malgrat que ens puguin tancar a la presó, tanmateix ningú no ens podrà arrabassar la llibertat interior.

4- Jesús mateix defensarà els qui haurem donat testimoni de la seva persona i, a l’hora de la veritat, ell esdevindrà el nostre millor advocat.

Germans: Molta gent té por de morir, i és natural! Però davant la possibilitat o la certesa que hagi arribat la seva hora, no tothom s’ho pren de la mateixa manera. Normalment, la confiança en el Senyor Jesucrist i l’esperança d’una vida eterna suavitzen la por de morir. És cert que també hi ha gent no cristiana que encaixa serenament la mort. Solen ser persones honestes amb elles mateixes i sensibles als valors humans i espirituals. Tanmateix, sense voler comparar-nos amb ells, nosaltres hem d’agrair a Déu la fe i la confiança que li tenim.

 

Oració:

 

Senyor, Jesucrist!

Gràcies per la confiança que tinc en Tu, i que em dona pau.

Tu vols que, aquesta pau, jo la contagiï als altres.

Procuraré fer-ho, amb la teva gràcia.

Dona’ns a tots més fe, esperança i amor.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Ana Becohach אנא בכח - אודהליה ברלין

Nosaltres demanem al Totpoderós,

el qui marca el destí:

Accepta la cançó del teu poble,

compadeix-te i purifica’ns.

Beneït el teu Nom per sempre.

 

Si la mer se déchaîne

Encara que la mar es desfermi

i que el vent bufi fort,

no temeré pas la mort.

Si el teu cor passa penes

i el teu cos està malalt,

confia en Jesucrist, que donarà pau.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

La porta de la Vida

El foc de l'amor