Dona'ns la força d'estimar

 

DIUMENGE 13 DURANT L’ANY

(Mateu 10, 17-42)

 “Jesús digué als seus apòstols: Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi”.

 

La fe cristiana ens fa descobrir que en el fons de cada proïsme hi ha un germà que hem d’estimar i servir. És més, la fe ens dona la seguretat que, estimant el germà, estimem Déu, perquè Déu vol ser estimat i servit principalment en la persona del germà que el representa.

Doncs bé! Imagineu-vos com deu voler Déu que estimem els més pròxims..., començant pels qui són de la pròpia família. Els pares cristians han de pensar que els fills són un regal que Déu posa a les seves mans perquè en tinguin cura. Els fills cristians han de pensar que els pares són els representants de Déu amb l’encàrrec de cuidar-los. I els germans han d’estimar-se mútuament com Jesucrist ens ha estimat. Per tant, com en van, d’equivocats, els qui interpreten les paraules de l’evangeli d’avui en el sentit de rebaixar l’exigència de l’amor de família. Cert que Déu és més que els pares i més que els fills i més que els germans. Però és aquest mateix Déu que vol i exigeix que estimem els familiars amb un gran amor, i que aquest amor sigui mutu, sincer, generós, gens d’egoista. Tanmateix, a vegades els pares diuen que estimen els fills però no els respecten prou en els seus ideals. I també hi ha fills dèspotes que volen acaparar tot l’afecte dels pares.

Els pares han d’estimar els fills, i els fills han d’estimar els pares amb el mateix amor amb què estimen Déu. No seria correcte deixar d’atendre els pares o els fills perquè un hagi fet una promesa o un vot a Déu de consagrar-li tot el temps i tots els béns. Precisament Jesucrist en una ocasió va fer una severa crítica als qui, sota l’excusa que havien jurat reservar per al Temple la seva riquesa, ja se sentien lliures d’ajudar els pares necessitats (Marc, cap. 7).

Germans: L’amor a Déu està, certament, per sobre de tot; però Ell vol que estimem i ajudem els nostres familiars, i no solament a ells sinó a altres persones que ens puguin necessitar. Per exemple: Que en són, d’importants, els “voluntaris”. Anomenem “voluntari” al qui dedica un temps de la seva vida per ajudar els altres. El “voluntari” no regala solament paraules, sinó que s’implica a una obra concreta, comprometent-s’hi. I Déu li ho recompensarà. Jesús va dir que no quedaria sense recompensa el qui dona un got d’aigua fresca a l’assedegat... Déu beneeix el qui sap donar amb alegria, amb un somriure acollidor. Doncs bé: Apliquem això també, i sobretot, en el tracte amb els propis familiars...

 

Oració:

Oh Jesucrist, germà i amic diví!

En la teva vida mortal,

vas saber estimar profundament el Pare celestial

i tota la humanitat.

Vas oferir la teva vida humana al Pare,

gastant-la i donant-la per amor dels germans.

Dona’ns la força d’estimar com Tu has estimat.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Heer wijs mij Uw weg 

Senyor, ensenya’m el teu camí

i porta-m’hi com un nen.

I si em fallen les forces,

consola’m i anima’m novament.

El teu camí és pur, és bo.

Que el teu Esperit m’hi acompanyi.

Padre Nuestro en hebreo