Alimentats del teu Amor
CORPUS – SANTÍSSIM COS I SANG
DE CRIST
(Joan 6, 51-58)
La Processó de Corpus, al seu moment, va ser una bona
pensada. Fixeu-vos: Des de l’any 1264 (quan es va establir aquesta festa) fins
als nostres dies..., quants segles han passat mantenint-se aquesta manifestació
religiosa per enaltir la Presència Sacramental de Jeus en l’Eucaristia. Vol dir
que va ser un encert iniciar-ho. Hi ha molta gent que encara recorda (i potser
enyora) aquells moments plens de sentiment i poesia, viscuts als pobles, fins i
tot als llogarrets més petits de pagès. Un sacerdot poeta ho descrivia així: “Era
bonic, al caient de la tarda, sentir les campanes marcant el pas de la gent que
sortia del temple, armada amb atxes de llum i brandons de pau per acompanyar
Jesús que anava beneint la vida, bo i trepitjant catifes de flor i enmig d’una
pluja de ginesta...” (Martí Amagat). Però avui dia, fer la Processó de
Corpus per Barcelona o per bona part dels pobles de Catalunya, s’ha posat
difícil. Ho escriu el mateix sacerdot poeta: “Els nostres carrers i places
ja no poden vestir-se de silenci (els cotxes i les motos ho impedeixen) per
acollir la Paraula Blanca de l’Eucaristia que a tothom parla d’amor des de la
delicadesa i la humilitat d’un mos de pa”. Les processons que alguns pobles
s’esforcen per fer, resulten més aviat penoses, massa soroll, massa gent
indiscreta i massa protagonisme de la policia municipal vigilant pel bon
ordre...
Les manifestacions extres per enaltir l’Eucaristia poden ser interessants en un moment determinat i no tant en altres circumstàncies. Per exemple, celebrar un dia la Missa a l’aire lliure i en plena naturalesa pot ajudar que hom la visqui més pregonament, però no per fer-ho sempre; o bé celebrar-la a l’entorn de la taula familiar i amb la participació de tots fins i tot en els comentaris dels textos; o en una festa determinada i segons els costums i cultures, al moment de l’Ofertori fer “el ball d’ofrenes” o ballar una sardana a l’entorn de l’altar; o en una nit de Nadal just després de la Consagració cantar el “Santa nit” tenint només encesos els llantions en mans dels infants rodejant l’altar. Excepcionalment, aquests “numerets” poden ser interessants.
Ara bé: Es faci o no es faci la Processó de Corpus a l’estil tradicional o alguna vegada es facin altres manifestacions especials, l’important és la veneració que tots hem de tenir a l’Eucaristia. Jo, per exemple, del meu temps de capellà d’hospital (a Igualada) recordo la devoció com rebien cada setmana la Comunió els malalts a l’habitació. La breu celebració de la Paraula, seguida de la Comunió, podia ser tan o més beneficiosa que haver anat a Missa. Tanmateix, en circumstàncies normals és important participar cada diumenge de l’Eucaristia, i procurar viure-la amb molta alegria.
Germans: L’Eucaristia és l’aliment que dona força perquè puguem seguir els camins de l’Evangeli. Hem de ser molt agraïts a Jesucrist per haver volgut viure en comunió amb nosaltres i haver-nos donat uns signes que ens ho fan percebre.
Oració:
Gràcies, Jesús, per haver-te fet
Pa i Vi,
per tal d’expressar-nos la teva
proximitat.
Menjant el Pa de l’Eucaristia
ens alimentem del teu amor
i ens anem configurant a la teva
imatge.
Senyor!
Ajuda’ns a acollir aquest do
amb la deguda disposició.
I que la comunió amb Tu
ens porti a fer comunitat amb el
proïsme.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
El Senyor et convida (Kairoi)
O Salutaris Hostia (Ēriks Ešenvalds)
Oh
salutaris Hostia
quae
coeli pandis Ostium,
bella
premunt hostilia*.
Da robur
fer auxilium.
Uni
trinoque Domino.
Sit sempiterna Gloria,
qui
vitam sine termino
nobis
donet in patria.
Amen.
Oh Hòstia de salvació,
que obres les portes del cel:
dona’ns fortalesa i ajuda
quan els enemics ens assetgen.
A Tu, Senyor Únic i Trinitat,
sigui eterna glòria.
Concedeix-nos vida sens fi
a la Pàtria autèntica.
Amén.
A prop, molt a prop de teu cor,
Salvador, meu, abraça’m ben fort.
Protegeix-me, que hi pugui descansar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada