Testimonis de Jesús

 



ASCENSIÓ DEL SENYOR

(Mateu 28, 16-20)

 “Aneu a convertir tots els pobles. Ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. 
Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.

 

Tenim dos relats una mica diferents de l’última trobada de Jesús amb els seus deixebles. Per una part, l’evangelista Mateu la presenta en una muntanya de Galilea i els promet que serà sempre amb ells. Per la seva part, en el llibre dels Fets dels Apòstols, Lluc presenta la darrera trobada i l’Ascensió a prop de Jerusalem i ho escenifica dient que un núvol se l’endugué. Cal tenir en compte que el núvol era un símbol de la Presència de Déu. Per tant, ens està recordant que el Pare ha glorificat el seu Fill i el fa participar del seu mateix poder o autoritat. Podríem dir que el relat (o relats) de l’Ascensió és una nova confessió de fe en Crist Ressuscitat, fe en aquest Crist que ha enllaçat Déu i la humanitat, el qui ha enllaçat l’ésser humà i la Transcendència. L’Ascensió és el punt final de la missió personal i visible de Jesús i és l’inici de la missió dels deixebles com a testimonis de Jesús.

¿I què vol dir ser “testimonis de Jesús”? Ser testimonis de Jesús és procurar que la gent el conegui a través de la manera de ser, de pensar, d’actuar dels seus deixebles. Jesús no els demana pas que siguin uns profetes visionaris que pronostiquin el futur de la humanitat o de les persones (“No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare”). Ni tampoc els demana que estiguin mirant contínuament al cel (“Homes de Galilea, ¿per què us esteu mirant al cel?”).

Germans: Quin honor i quina responsabilitat tenim els deixebles de Jesucrist! Quina confiança que ens fa! Cert, tenim la missió d’evangelitzar el món, tasca que hem de fer entre tots els qui formem la comunitat cristiana. Cada u en particular no pot pas arribar a tot arreu; però cada u de nosaltres podem arribar a un punt particular, on potser ningú més no pot arribar-hi: el nostre grup, la nostra família, les nostres amistats. És sobretot entre aquestes persones on hem de procurar ser veritables “testimonis de Jesús”.

 

Oració:


Jesús Ressuscitat:

Tornant al teu Pare, que és també el nostre Pare,

ens has obert definitivament el camí

i ja ens hi estàs preparant l’estada.

Als apòstols i també a nosaltres, ens has confiat la missió

d’anunciar la Bona Nova de salvació.

Saps prou bé que no ens és fàcil,

i per això ens assegures la teva presència.

Cada dia estic més content d’haver-te conegut

i de saber que sóc el teu amic i col·laborador.

M’esforçaré per complir la meva missió aquí a la terra.

Que m’hi ajudi la força de l’Esperit Sant.

Amén. Així sigui!



Enllaços musicals:

He is exalted i exalt thee

Ell s’ha enaltit amunt,

i jo lloaré el seu Nom.

Ell regnarà cel i terra: és el Senyor!

Us exalçaré per sempre més.


Per sempre (Ressuscitat)



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació