En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant

 

LA SANTÍSSIMA TRINITAT

(Joan 3, 16-18)

”Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic, 
perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell”.

 

Déu és tan gran, que no el podem qualificar amb una sola paraula, ni que sigui aquesta tan bonica com dir-li “Pare”. Els cristians, per parlar de Déu, li diem Trinitat. La veritat és que no acabem d’entendre com és Déu: és massa gran per al nostre caparró. Li diem Pare, Fill i Esperit Sant. Però no acabem de saber relacionar Jesucrist amb Déu (o Déu Pare) i no sabem encaixar prou el que és la manera de ser i de fer de Jesús (el seu esperit) amb l’Esperit Sant. I llavors, davant la dificultat d’entendre Déu (sobretot la manera diferent de parlar-ne la filosofia i la fe cristiana), parlem de Déu com de Misteri! Sí! Déu és un Misteri, que els humans no podem acabar d’entendre. I l’acceptem com un Misteri. I l’adorem com Algú important, però misteriós. Però no hem de fer com alguns que, perquè no accepten el “Misteri de Déu” en la pròpia vida, se’n van al “mercat negre” de les màgies, de les faules i dels horòscops. Aquests pretenen suplir el Misteri muntant-se una creença a la seva mesura...

En un article que va escriure el jove jesuïta Marc Vilarasau, malauradament ja difunt, deia que el drama de la gent que es diu “religiosa” o “mística” (però sense relacionar-se amb un Déu personal) és que no poden agenollar-se davant d’Ell per resar; no poden adreçar-se a Algú sinó només a Alguna cosa (una idea o una energia o la Naturalesa). En canvi, jo, creient, adoro Déu en totes les coses, per molt misteriós que Déu em sembli, i m’agenollo a la seva Presència. I això em dona una íntima felicitat. Déu és més íntim a mi que jo mateix. La força del seu amor és tan poderosa que orienta tots els meus passos. L’alè del seu Esperit és tan subtil i delicat que m’inspira i m’impulsa vers una llibertat cada cop més gran...

Germans: No hauríem de perdre el costum de començar el dia i tota tasca important dient: “En el nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant”, mentre ens dibuixem el signe de la creu. Dient“En el nom del Pare”, pensem en Déu que ens estima com un bon pare o una bona mare. Dient “En el nom del Fill”, pensem en Jesús de Natzaret, el Fill de Déu i germà nostre, en qui trobem un exemple de vida humana, solidària, i d’obertura vers la vida de després de la mort corporal. I dient “En el nom de l’Esperit Sant”, pensem en l’Amor del Pare i del Fill, que ens toca per dintre i ens fa temples de la divinitat.

 

Oració:

Us donem gràcies Pare,

perquè ens vau enviar el vostre Fill Jesucrist,

que es féu germà nostre,

per tal que en ell tota la humanitat fos la vostra família.

 

Us donem gràcies, Pare, per l’Esperit Sant

que omplia el cor de Jesús,

i ara és amb nosaltres i habita en el cor de tots i omple tot l’univers.

 

Oh Déu, Pare, Fill i Esperit Sant:

ajudeu-nos a ser més generosos,

i feu-nos més oberts per a rebre el vostre amor.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

John 3:16 

 “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic

perquè o es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”

          

The Doxology

Glòria a Vós, Senyor,

que ens heu donat la vida.

Que totes les criatures us lloïn

a Vós: Pare, Fill i Esperit Sant.

Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto

Glòria al Pare i al Fill i a l’Esperit Sant