Donar raó de la fe i de l'esperança

 



DIUMENGE 6 DE PASQUA

(Joan 14, 15-21)

“Jo pregaré el Pare que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat,
perquè es quedi amb vosaltres per sempre”.

 

Un dia va passar per Barcelona un científic alemany, especialista en tot el que es refereix al cervell humà. Li van fer una entrevista, i entre altres coses li van preguntar “si creia en Déu”. Ell, que no s’esperava aquesta pregunta, va respondre simplement: “Sí, sóc catòlic practicant”. I l’entrevistador va continuar preguntant: “Escolti, digui’m: Déu, té cervell? Perquè la Bíblia diu (i l’Església ho repeteix) que Déu va fer l’ésser humà a la seva imatge i semblança...” Ell contesta: “No! Déu no té un cervell com nosaltres. La semblança nostra amb Déu és d’un altre ordre”. I l’entrevistador va continuar preguntant: “¿Creu que Déu està en Vostè, creu que Déu l’habita?” Ell contesta: “Sí, que ho crec. Però això de creure o no creure és una cosa molt personal. No ho puc demostrar, però hi crec!” - Mireu! Aquest bon home posava en pràctica allò que avui diu la carta de sant Pere: “Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu; però feu-ho serenament i amb respecte”.

I pel que fa a l’evangeli, avui ens recorda aquelles paraules de Jesús durant el Darrer Sopar: “Si m’estimeu, guardareu el meu manament de l’amor, i jo pregaré el Pare del cel i us donarà un altre Defensor, l’Esperit Sant, l’Esperit de la veritat, el Consolador, perquè es quedi amb vosaltres per sempre”. Quines paraules tan boniques i consoladores, les de Jesús, quan parla del Defensor i del Consolador! Perquè tots, qui més qui menys, alguna vegada ens hem sentit preocupats i potser enfonsats; per exemple, hem fallat en alguna cosa i ens entra por de ser jutjats, o bé ens acusen falsament o exageradament... O qui sap si som víctimes dels nostres propis fantasmes, com deia un: El meu pitjor enemic sóc jo mateix: fins i tot em costa perdonar-me a mi mateix... I necessitem qui ens defensi i ajudi...

Germans: Confiem en Déu. Ell és el primer que desitja que tinguem pau i siguem feliços. Invoquem sovint l’Esperit del Senyor, perquè ens defensi i ens consoli...

Oració:


Jesús!

Saber que som estimats per Tu i pel Pare ens omple de goig;

saber això dona sentit a la nostra vida.

Senyor!

Ajuda’ns a saber donar raó de la nostra fe i de la nostra esperança,

de manera que puguem ajudar els altres perquè et coneguin i t’estimin.

Ajuda tota la comunitat creient a ser, amb la força del teu Esperit,

constructora d’amor, de respecte, de diàleg i de pau.

Que les dificultats no ens apartin mai del teu camí,

Volem seguir tots aquells camins que la llum de l’Esperit Sant ens vagi mostrant.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


This is the day (John Rutter)

Aquest és el dia que ha fet el Senyor,
alegrem-nos i celebrem-ho.
Lloeu el Déu dels cels,
lloeu-lo àngels i estels…
Lloeu el Nom del Senyor.
Ell encarregarà als àngels de guardar-te.
Ell mateix et guarda:
et defensarà i et consolarà.
La teva confiança és el Senyor!


Haendel - I know that my Redeemer liveth

Sé que el meu Redemptor viu i que s’alçarà...
I jo també ressuscitaré...
Encara que el meu cos esdevingui cendra,
jo veuré el meu Senyor.
Jesucrist ha ressuscitat, el primer de tots...


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació