Brots de nova esperança

 

DIUMENGE 5 DE PASQUA

(Joan 14, 1-12)

 “Qui creu en mi, també farà les obres que jo faig, i fins en farà de més grans, 
perquè jo me’n vaig al Pare”.

        Tota vida és dinamisme. I tot dinamisme comporta esforç, lluita. I en tota lluita acostuma haver-hi problemes, crisis, fracassos. Pensem, per exemple, en la política, en el món laboral i sindical, en el món escolar o en ambients esportius. També l’Església ha passat periòdicament i està passant per situacions de crisi. Després de l’eufòria de l’època conciliar en què tant es parlava d’inserció en el món modern, quantes frustracions per part de molts. Ja en els primers temps del cristianisme dintre la comunitat o Església van sorgir conflictes i tensions, inevitables en qualsevol col·lectiu humà. En aquell moment, les desavinences es van produir entre els dos grups que formaven la comunitat de Jerusalem: els cristians d’origen palestinenc (entre els quals hi havia els Dotze apòstols) i els altres que venien de la diàspora, és a dir, els nascuts a fora i que s’instal·laven de nou a Palestina. Tots eren jueus, però hi havia diferències, començant per l’idioma, ja que els palestinencs parlaven arameu i els vinguts de fora parlaven grec. Aquests tenien la sensació que eren una mica menystinguts o oblidats al moment de repartir ajuda entre les persones necessitades. El que és molt alliçonador és la manera com van resoldre el conflicte: s’asseuen a dialogar i busquen una solució. ¿Quina va ser? Els Apòstols inviten tots els germans de la comunitat a elegir set “diaques” o “servidors” per atendre les noves urgències que anaven sorgint.

         La comunitat perfecta no és aquella en què (diuen!) no es presenta mai cap problema, sinó la que sap superar-los civilitzadament, en nom de Crist, buscant tots junts el bé comú. També nosaltres ara ens trobem davant d’interrogants i situacions noves, per exemple el pluralisme ideològic i cultural cada vegada més gran de les comunitats i de l’ambient en què viuen. Hauríem d’aprendre el camí de la solució: valentia de creativitat, diàleg sincer i docilitat a l’Esperit.

            Germans: Sant Francesc d’Assís va ser un model de com cal renovar les coses sense fer trencadissa. Des d’una posició de pobresa i minoritat, va contribuir molt a renovar l’Església des de dins, sense la pretensió de ser millor que els altres. També nosaltres, amb un bon esperit evangèlic, podem prendre iniciatives personals segons el que l’Esperit Sant ens doni a entendre, procurant mantenir tothora la comunió eclesial.

 

Oració:

Senyor, Jesús:

Que la confiança que alguns posen en nosaltres

faci créixer l’amor i la confiança

que ha d’haver-hi dins la comunitat i entre les persones,

a fi que ningú no quedi exclòs ni es vegi menystingut.

Senyor:

Que la teva Església, fidel a la seva missió,

faci néixer arreu brots de nova esperança

com en una nova primavera de l’Esperit.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

For everyone born

Per a tots els nascuts,

un lloc a taula i un refugi

i un lloc per a créixer-hi.

I Déu es complaurà de veure

el creadors de justícia i de pau,

d’alegria i compassió.

He is here

Ell és aquí! Noto el seu Esperit!

Els seus àngels ronden entre nosaltres!

Jo beneeixo el seu Nom Sant,

Ell m’escolta i m’omple de goig!