Queda't amb nosaltres

 

DIUMENGE 3 DE PASQUA

(Lluc 24, 13-35)

“Es deien l’un a l’altre: “¿No és veritat que els nostres cors s’abrusaven dins nostre 
mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?”.

 

El tercer dia després d’haver estat crucificat i sepultat Jesús, dos dels seus deixebles se’n van a Emaús, més ben dit, fugen de Jerusalem per retirar-se a la seva finqueta. Estan decebuts a causa de tot el que ha passat, ja que havien posat moltes esperances en Jesús, que havien considerat un profeta. Potser la imaginació havia corregut massa: es pensaven que seria l’alliberador del poble, el Messies polític. Ara s’aparten del grup. Encara sort que continuen recordant Jesús i duent-lo al cor. No se’l treuen del cap. I Jesús se’ls fa trobadís, company de ruta sota l’aparença d’un vianant foraster, i els fa explicar totes les il·lusions estroncades. Llavors Ell els diu que, malgrat la mort, el Messies no ha pas quedat derrotat sinó que ha sortit victoriós, ja que ha demostrat com estimava la humanitat i ara, quan el món sàpiga que ha ressuscitat, el Pare celestial farà brillar la seva victòria. Aquesta interpretació dels fets va escalfant el cor dels deixebles aclaparats. Arriben a la casa, i l’inviten a passar-hi la nit: “Queda’t amb nosaltres, que es fa tard, i el dia ja ha començat a declinar”. I allà, a l’entorn de la taula de l’amistat, al moment de partir el pa –com al darrer Sopar- s’adonen que és Ell mateix, Jesús, Ressuscitat, qui els parla. Amb aquesta percepció, en tenen prou! Els ha retornat l’alegria i l’esperança. Llavors mateix, de nit –però una nit interiorment lluminosa– desfan el camí cap a Jerusalem on troben reunits els Companys, i comenten: “Realment el Senyor ha ressuscitat”.

També els cristians d’ara –nosaltres mateixos– podem passar per certes crisis de decepció. Ens hem sentit ferits en les nostres seguretats religioses, ha minvat la nostra alegria de saber-nos amics i deixebles de Jesús. Fins i tot ens volen posar dubtes sobre si Jesús ha existit o bé si ha ensenyat el que trobem en els Evangelis. Per això alguns han estat temptats de retirar-se de la comunitat dels deixebles. Seria interessant, en tot cas, que no es tanquessin del tot; que almenys tinguessin l’interès de comentar la vida i la mort de Jesús i recordar les alegries de quan vivien amb més fe i pràctica religiosa.

Germans: La lectura i la meditació d’aquest relat dels deixebles d’Emaús ens ha de fer valorar sobretot la trobada personal amb Jesús que va morir, però que el sabem vivent. És una trobada d’afecte personal. Per a superar les possibles crisis de fe que puguem tenir, no ens val gaire lamentar-nos de les expectatives perdudes. El que ens cal és percebre la Presència de Jesús. Sense aquesta experiència personal, compartida a ser amb els altres germans de la Comunitat, difícilment retrobarem l’alegria de la Fe que ens aporta la persona de Jesús ressuscitat.

Oració:

 

Jesús Ressuscitat!

Si un dia em veus abatut i sense esperança,

fes-me sentir la teva Presència en el camí,

perquè els meus ulls i el meu cor s’obrin a la realitat de la vida

i jo aprengui a fer-ne una lectura de fe.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

I surrender all steps to Christ

Em dono del tot a Crist!

Sempre l’estimaré i hi confiaré...

Oh Salvador! Fes-me sentir amic teu.

Deixa’m sentir el teu Esperit Sant.

Omple’m del teu amor!

Beneeix-me.

Tebe Poem (Chesnokov)

Et cantem, Et lloem! Et donem gràcies!

Oh Senyor!

Et preguem, Déu nostre!

Et preguem, Déu nostre!

El Senyor és la meva força - Taizé