Pau a vosaltres!
2 DIUMENGE PASQUA
(Joan 20, 19-31)
“Jesús
entrà, es posà al mig i els digué: La pau sigui amb vosaltres.
Després
els ensenyà les mans i el costat. Els
deixebles s’alegraren de veure el Senyor”.
L’evangeli explica una de les manifestacions o aparicions de Jesús. Es presenta als deixebles, i els diu: Pau a vosaltres! Sense retreure’ls que durant la passió l’haguessin abandonat o negat, els desitja la Pau, la pau profunda. També a nosaltres, encara que haguem pecat, Jesucrist sempre ens vol donar la pau del cor. I vol que la seva Comunitat (l’Església) sigui transmissora de pau i perdó. Per això va dir als deixebles: Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats...
Tomàs no es trobava entre els companys el primer dia de la Resurrecció. Possiblement havia quedat tan desmuntat i decebut en saber com Jesús havia acabat, que ara pensava retirar-se del tot. Per això es va perdre la primera visita o aparició de Jesús. A més, es resistia a admetre que l’haguessin vist vivent. Sort que Tomàs va ser capaç de retornar al grup i així va poder veure Jesús el diumenge següent: Tomàs, mira’m les mans, i posa el dit a la llaga del costat...! – Oh Jesús! Senyor meu i Déu meu! – Perquè has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist...
Jesús, per identificar-se, va mostrar les seves mans i el seu costat. Simbòlicament, en les mans hi podem veure el valor del treball sacrificat d’una persona (també de Jesús, que treballant de fuster no les devia tenia pas gaire fines), i més quan són unes mans foradades pels claus. I el cor fàcilment el relacionem amb l’amor, i més quan és un cor obert per la llançada... Doncs bé, jo penso que Jesucrist vol que també l’Església pugui ser reconeguda com a Comunitat seva pels signes del Ressuscitat: per les mans i el cor oberts, és a dir, per l’amor i pel servei. La lectura dels Fets dels Apòstols ens parlava avui de la primera Comunitat cristiana que vivia unida en l’amor fratern, compartint els béns i reunint-se per a la pregària i la Fracció del Pa, és a dir, l’Eucaristia. I aquest exemple dels primers cristians va fer que molts s’afegissin a la Comunitat. Tant de bo ens passés això avui dia... Per això, hem de viure la nostra fe amb molta alegria i amb molt convenciment....
Germans: Recordem les paraules de la carta de Pere que hem llegit: Vosaltres, sense haver vist Jesucrist, l’estimeu. I des d’ara, perquè heu cregut en Ell sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la. Tant de bo que sigui així per a nosaltres. I que no ens haguem de sentir dir: Cristians, ¿què n’heu fet de l’alegria que aporta la fe en Jesús?
Oració:
Jesús,
posa
les teves mans damunt meu,
les teves mans calloses i
traspassades.
Comunica’m la teva força i
la teva energia,
el teu anhel i la teva
tendresa,
el teu esperit de servei i
la teva capacitat d’entrega.
Deslliura’m de la por i de
la tristesa, de la mediocritat i de la mandra.
Jesús,
posa les teves mans sobre les meves,
i dona’ls aquest toc de
gràcia que necessiten;
que jo sàpiga donar-me i
gastar-me com Tu.
Que també les meves mans
actuïn lliurement, fortament i tendrament.
Amén. Així sigui!
(Maria Asun, benedictines)
E·nllaços musicals:
In Resurrectione Tua (Taizé virtual choir)
En la teva resurrecció, oh Crist, el el i la
terra s’alegren!
¿Com hauria de deixar de cantar?
(My Life Flows on...)
La meva vida no para de
cantar,
malgrat les penes del
món.
Sento un himne nou: una
nova creació.
Cap tempesta no pot
sacsejar
la meva calma més
íntima,
perquè m’aferro a la
Roca, que és Crist.
La pau de Crist
m’asserena el cor.
Tot és meu, quan jo ja
sóc d’Ell.
¿Com hauria de deixar de cantar?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada