Jesús, Mestre i Pastor
DIUMENGE 4 DE PASQUA
(Joan
10, 1-10)
La figura del Pastor (Jesús) en relació amb el
ramat d’ovelles (nosaltres), als moderns els deixa indiferents. Potser la
figura actual que més s’adiu a la del pastor d’ovelles és la del pedagog. El
bon pedagog és el qui coneix i estima cada un dels seus alumnes i procura que
descobreixin la veritat. El bon mestre és el qui obre camins anant al davant i,
si convé, empenyent per darrere els qui s’arrosseguen i ronsegen, o bé es
barreja entre ells perquè se’l sentin més proper. Aquest era Jesús, el Mestre!
I semblantment han de ser-ho els qui tenen encomanats treballs “pastorals”,
començant pel bisbe de Roma i els altres bisbes i preveres i diaques i tots els
membres de l’Església.
Ara bé: A diferència de la figura del pastor, que d’alguna manera podem aplicar a altres persones, l’al·legoria de la Porta, que Jesucrist s’atribueix a si mateix, jo penso que no és aplicable a nosaltres. La Porta de la Vida únicament és Jesucrist. És a través d’Ell que arribem al Pare. El màxim que podem fer nosaltres és indicar quina és la Porta de la Vida; però la “porta” no som pas cada un de nosaltres, sinó Jesucrist, l’únic Model. Tots els altres podem arribar a ser una mica testimonis o reflexos del model, que és Jesucrist. Malament quan un pretén constituir-se en model per als altres... Quants n’hi ha que s’han cregut com déus i han promogut grups perquè fossin seguidors seus, pastats a la seva imatge i semblança... Quantes persones o agrupacions han començat presentant-se els millors, i han acabat essent els més corruptes...
Germans: Nosaltres no som pas la veritat, ni tenim tota la veritat. El Camí, la Veritat i la Vida és Jesucrist. El nostre treball pastoral, en el qual hem d’implicar-nos a fons, amb creativitat i esforç sobretot en les actuals circumstàncies, ha de consistir principalment a acceptar Jesucrist com a Mestre i Pastor, i seguir-lo a Ell, que continua parlant a la seva Comunitat. Entre tots hem de trobar la forma més adient de fer pastoral. No hem de forçar ningú a convertir-se a les nostres idees o al model de la nostra persona. Només ens cal procurar ser senzillament evangèlics, acollidors dels nostres germans. Tot bon cristià acostuma a tenir un sentit profund del que és i del que no és ser evangèlic. Si nosaltres no en som prou, d’evangèlics, la gent fugirà de nosaltres, com les ovelles que no reconeixen la veu dels estranys.
Oració:
Jesús, bon pastor!
Parla’ns! Volem sentir
i seguir la teva veu!
Volem aprendre de la
teva manera de ser.
Tu, quan t’insultaven,
no responies insultant;
quan et turmentaven,
no responies amb amenaces,
sinó que confiaves la
teva causa a Aquell que judica amb justícia.
A la creu,
vas portar en el teu
cos les nostres culpes.
“Les teves ferides ens
curaven”
(Carta 1Pere).
Senyor!
Dona’ns la força
d’estimar, fins a donar la vida pels nostres germans.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Sento l’amor del meu Salvador.
Per tot, el seu Esperit escalfa el meu cor.
Ell sap que sempre el seguiré
i li donaré la meva vida.
L'ajuda em vindrà del Senyor (Taizé)
Yet not i but through Christ in me
No és mèrit meu, sinó de
Crist en mi.
Jesús, el Redemptor, m’és alegria i llibertat.
El seu amor em sosté.
La nit és fosca, però no em sento abandonat.
Ell és el Pastor que em defensa
i em condueix per la vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada