Estimar i servir

 

DIJOUS SANT

(Joan 13, 1-15)

“Jesús s’aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola;
després tirà aigua en un gibrell i es posà a rentar els peus als deixebles
i a eixugar-los-hi amb la tovallola que duia a la cintura”.

 

És impressionant veure Jesucrist agenollat als peus dels deixebles rentant-los els peus. És impressionant pel fet en si i pel que significa. Una mica de raó tenia Pere en dir-li: Tu, ¿rentar-me els peus a mi? ¿Que no ho veus que això és ofici de criats o esclaus? Entre companys, això, no ho he vist fer mai. Apa, Jesús, no exageris, no et passis...

Però, de fet, va ser durant tota la seva vida que Jesús va viure en pobresa i humilitat. Naixement en un estable... Haver-se d’escapar d’una matança i emigrar a Egipte... I després, a Natzaret, un poble de mala mort, portant una vida desapercebuda, com un noiet de tants, ajudant a la fusteria del seu pare des de molt jove... Després Jesús va fer-se batejar en el Jordà, barrejat entre els pecadors... En el desert patirà les temptacions que acostumen a assetjar tothom, encara que les anirà vencent... I quant d’esforç i quin esperit de servei el de Jesús, tant en relació amb el petit grup de deixebles, com  quan parlava a les multituds; i quanta paciència quan discutia amb els fariseus i els mestres de la Llei. Per tant, veure’l avui agenollat i rentant els peus dels deixebles no és més que el coronament de tota una vida de servei. És un gest que resumeix l’actitud de tota una vida...

Per activa i per passiva Jesús havia anat instruint els deixebles i la gent en general en el sentit que cal estimar i servir tothom; que cal anar pel món lliures d’orgulls, de vanitats, d’egoismes i privilegis especials. Havia proclamat les Benaurances dels pobres i dels humils, més ben dit, ell va aplicar en la seva pròpia vida aquest programa de les Benaurances: ser petit, ser “menor”.

Germans: Jesús durant el darrer Sopar ens va deixar un exemple d’amor i de servei. No va pas voler instituir un ritu estrany només perquè el dia del Dijous Sant el sacerdot fes la cerimònia de rentar els peus, sinó que va posar un gest ben significatiu, relacionat amb el fet de donar la pròpia vida. Aprenguem d’Ell a estimar i a servir. Digué: Estimeu-vos els uns als altres tal com jo us he estimat... Estimeu! I feu-ho amb un cor que tingui una obertura de compàs universal. No deixeu que res ni ningú hi dibuixi fronteres: ni de raça, ni de llengua, ni de política, ni de religió. I amb el benentès que l’amor “universal” (a tothom) sigui concret, i que tingui tot un aire de família...

 

Oració:

Gràcies, Jesús, pel teu exemple d’amor i de servei.

Gràcies perquè el pa i el vi de l’Eucaristia

alimenta la meva voluntat d’amor i de servei.

Senyor, ajuda’m a ajupir-me als peus dels altres,

ajuda’m a posar la meva pròpia vida al servei dels qui em necessitin.

Amén. Així sigui!