Llum en la foscor

 



4 DIUMENGE DE QUARESMA

(Joan 9, 1-41)

“¿Creus en el Fill de l’home? Ell respongué: I, ¿qui és, Senyor, perquè hi pugui creure? Jesús li diu: Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu. Li diu ell: Hi crec, Senyor. I l’adorà”.

 

L’episodi de Jesús i el cec de naixement va ser molt més que una simple curació. La vista que li va donar, no va ser solament la llum física sinó la llum espiritual. A més de poder veure la persona de Jesús físicament, el va poder veure com a bona persona, d’una gran humanitat. És més: Va saber descobrir-lo com a profeta, és a dir, instrument de l’amor de Déu. Es més: El va saber intuir com el Messies, l’Enviat de Déu, i va creure en Ell, i el va confessar com a Senyor. I el va adorar. Així mateix tots nosaltres, cristians, hem d’anar a fons del coneixement de Jesucrist: no solament considerar-lo com persona d’una gran humanitat, sinó creure’l i confessar-lo en el misteri de la seva divinitat.

De cecs, n’hi ha de moltes classes: uns tenen el defecte físic de la ceguesa, i altres es resisteixen a veure la realitat. Alguns fariseus que surten en l’episodi eren d’aquests cecs morals o espirituals: estaven entestats que aquell home era un pecador i que, per això, Déu l’havia castigat. A més, no podien admetre que una persona que no observava totes les normes prescrites, fes miracles. A Jesús, el consideraven pecador perquè havia actuat o treballat en dia sagrat de repòs. Al final del relat, amb un to aspre Jesús replica a aquests: “Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa (perquè la ceguesa no és pas una conseqüència del pecat), però vosaltres mateixos dieu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa”. Com si els digués: la vostra culpa és creure-us els més savis i els més bons...; fins i tot negueu l’evidència. Esteu pecant contra l’Esperit Sant, que és llum i amor!

Ara bé: De cecs morals o espirituals, tots en som una mica. Massa fàcilment fem passar els altres pel nostre sedàs o criteri. Massa fàcilment condemnem l’altre, sense haver-nos-hi apropat, a diferència de Jesús. Sovint ens posem d’esquena a la veritat de l’altre. Això és viure com els qui no són de la llum. Deia sant Pau en la carta als Efesis: “Els fruits que neixen de la llum són tota mena de bondat, de justícia i de veritat”.

Germans: Seria de desitjar que tots tinguéssim més clarividència en algunes coses i més valentia en altres coses i, sobretot, més valors evangèlics. Però estem en un món de tantes foscors, que fins i tot els cristians podem quedar atrapats en uns certs dubtes... Però els qui hem tingut la sort de conèixer Jesús i d’orientar la nostra vida comptant amb Ell, no hauríem de deixar-nos robar aquest tresor que és la fe en Jesús. Ell és llum en la foscor.

 

Oració:


Gràcies, Senyor Jesús, perquè has passat entre nosaltres com una llum guiadora.

Ajuda’ns a saber mirar les persones i tot el nostre món com el veus Tu:

amb ulls amorosos i misericordiosos.

Que sapiguem descobrir i apreciar el valor i la vocació que cada persona.

Senyor!

Ajuda’ns a mirar tothom com un germà  que necessita descobrir la teva llum

i vèncer les foscors que hi ha en la vida.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Kyrie Eleison & Aramaic hymn

Senyor, tingueu pietat!


El Senyor és el meu pastor


He touched me

Jo em sentia encadenat per culpes,

però Jesús em va tocar,

i ja no sóc el mateix:

l’alegria inunda la meva ànima.


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació