L'aigua de l'Esperit Sant

 

3 DIUMENGE DE QUARESMA

(Joan 4, 5-42)

 “Digué Jesús: “L’aigua que jo donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna. Li diu la dona: Senyor, doneu-me sempre aigua d’aquesta”.

 

S’explica d’una embarcació que va tenir avaria al mar, molt a prop de la desembocadura del riu Amazones. Quan després de molt cridar auxili, va arribar un altre vaixell, la gent demanava sobretot aigua per beure. Però resulta que allà on estaven embarrancats, l’aigua no era salada sinó dolça, potable... Veieu? A vegades la ignorància pot fer que un gairebé es mori de set tot i estant damunt d’un mar d’aigua dolça.

L’evangeli d’avui ens ve a dir que, amb la gràcia de Déu, pot brollar de dins nostre una font espiritual, l’aigua de l’Esperit Sant, la de l’autèntica felicitat interior, perquè Déu és a prop nostre, i ens ofereix el seu amor i la seva felicitat. Sempre el podem trobar a dins del cor, al mig de la pròpia vida. Encara que en altre temps ens haguéssim equivocat buscant la felicitat en altres indrets, potser abusant dels anomenats “plaers” de la vida..., ara sentim Déu amb nosaltres: Déu i la seva joia. Orientem, doncs, el nostre cor, cap a aquest espai interior habitat per Déu. Convertim-nos més al Senyor...

Germans: El salm d’avui es referia al poble d’Israel quan anava pel desert. I diu que Déu li feia de guia, com un pastor. I també diu que Déu va ser com aquella roca d’on brollà aigua per al poble assedegat. Quina sort, quina alegria trobar en Déu l’aigua de la vida, quan un en té necessitat i està assedegat! Però,  ¿què passa a vegades? Que un té a l’abast l’aigua que necessita, però no té set... Quina desgràcia, que un no tingui set, tot i tenir l’aigua que necessita! - Que no ens passi això a nosaltres! L’aigua que necessitem, la tenim: és Déu, el seu Esperit... Però cal tenir set d’aquesta aigua!

 

Oració:

Oh Jesucrist!

Fes-me una persona assedegada de justícia i de pau.

I fes-me adonar que tinc necessitat de l’aigua de l’Esperit.

Jo sé que tu fas brollar dintre nostre, com d’una font,

aigua de la teva, que assacia tot desig.

Senyor!

Dona’m prou set

com perquè m’atansi sovint a beure d’aquesta aigua de la felicitat espiritual.

Així renovaré les meves forces fins a la vida eterna...

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Fill my cup, Lord

Omple el meu càntir, Senyor!
Com la dona del pou (samaritana),
jo estava cercant l’aigua de la felicitat
on no se’n troba.
Però el Salvador se’m féu trobadís,
i m’ha ofert una aigua
que verament apaga la set.
“M’ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir al teu davant;
al teu costat, delícies per sempre” (Salm 16, 11)

Do you know my Jesus steps to Christ

¿Coneixes el meu amic Jesús?
Ell m’ajuda a portar el pes feixuc.
Ell m’escolta i m’eixuga les llàgrimes.
Ell no em fallarà. Ell no et fallarà.

Llama de Amor viva

 

¡Oh llama de amor viva,
que tiernamente hieres
de mi alma en el más profundo centro!
pues ya no eres esquiva,
acaba ya si quieres;
rompe la tela de este dulce encuentro.

¡Oh cauterio suave!
¡Oh regalada llaga!
¡Oh mano blanda! ¡Oh toque delicado,
que a vida eterna sabe
y toda deuda paga!,
matando muerte en vida la has trocado.

¡Oh lámparas de fuego
en cuyos resplandores
las profundas cavernas del sentido
que estaba oscuro y ciego
con extraños primores
calor y luz dan junto a su querido!

¡Cuán manso y amoroso
recuerdas en mi seno
donde secretamente solo moras
y en tu aspirar sabroso
de bien y gloria lleno
cuán delicadamente me enamoras!