Donar la vida

 



DIUMENGE DE RAMS

(Mateu 21, 1-11 + 26. 14 a 27, 66)

 Passió de nostre Senyor Jesucrist segons sant Mateu

 

En Jesús s’acompliren “les Escriptures”, fins a arribar al moment crucial de la seva mort en creu. Ell, el Servent del Senyor (del Càntic d’Isaïes), va ser del tot fidel als designis misteriosos del Pare celestial. Doncs bé: Ja d’entrada ens podríem preguntar: I nosaltres, què? ¿Som obedients a la voluntat de Déu? ¿Accepto els designis del Pare?

La història humana de Jesús, l’hem de situar al costat de totes les històries humanes, també de les nostres: històries d’èxit i de fracàs, de joia i de tristor, de vida i de mort. Qualsevol dia, en el nostre món, hi passen històries de mort: guerres, accidents, ofegats al mar, històries de violència, d’egoisme, malalties difícils d’aturar, etc. Històries de mort com la història que hem escoltat, la de Jesús a la creu.

Ara bé: Enmig de tantes foscors, també hi ha llums; enmig de tant d’odi també hi ha amors; enmig de tant d’egoisme també hi ha generositats. Certament, Jesús es devia sentir molt sol en el seu camí de la creu, sobretot per l’abandonament dels seus deixebles. Però per altra part devia acollir agraït l’actitud de Simó de Cirene que, més o menys obligat, va ajudar a portar-li la creu. També la compassió que van manifestar-li algunes dones, tant durant el camí com quan de lluny observaven la crucifixió. També li va ser fidel i generós Josep d’Arimatea que li va proporcionar un sepulcre digne... Semblantment, en les històries actuals de mort i de dolor, arreu hi trobem exemples de generositat, d’acompanyament, de compromís, d’ajuda... I així ha d’ésser. I nosaltres, personalment, hem de ser dels qui acompanyen els crucificats del nostre món amb el nostre afecte (Josep Maria Canet).

Jesús va sentir molt endins la traïció i l’abandó... “Déu meu, ¿per què m’heu abandonat? Va sofrir-ho per nosaltres, sentint-se solidari de tots els qui serien traïts i se sentirien abandonats. A tots ells, Jesucrist els diu: Ànim! Obriu el cor al meu amor... I a tots nosaltres ens diu: no us perdeu en coses insignificants... No penseu només en allò que us manca o us mancarà, sinó en allò en què podreu ajudar els altres.

Germans: Si a algú de nosaltres se’ns declarés una malaltia molt preocupant, acceptem-ho amb confiança, posant-nos a les mans del Pare, fins i tot si tinguéssim la sensació que ens ha abandonat... I si ens en sortim en vida, pensem que la vida és per a ser donada: que un mereix la vida, donant-la...


Oració:

 

Gràcies, Jesús, per la teva vida, sacrificada, plena d’amor.

Gràcies pel teu mestratge pràctic: de paraules i obres.

El teu exemple ens anima a viure estimant,

tot donant la vida, a trossos...

Que no ens manqui mai el teu suport.

Avui ens predisposem a acompanyar-te espiritualment

en tots els passos que feres

durant la darrera setmana de la teva vida en aquest món.

Així, quan celebrarem la teva Pasqua de Resurrecció,

farem un nou pas de mort a vida.

Lloat siguis avui i sempre, pels segles dels segles.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


All Glory Laud and Honor

Glòria, lloança i honor

a Tu, Rei Salvador.

Hosanna als llavis dels infants.

Beneït el qui ve en el Nom del Senyor.


Salm 21

Escolania de Montserrat : Segarra's


 2Cellos - Benedictus (byKarl Jenkins)



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació