La Saviesa del Senyor

 


DIUMENGE 6 DURANT L’ANY

(Mateu 5, 17-37)

“Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. 
Tot allò que dieu de més, ve del Maligne”.

 

En l’evangeli de Mateu, hi trobem avui el text dels contrastos: “Els antics deien... Doncs, jo us dic...” Ara bé: Aquest “Jo us dic...”, no sempre és una oposició a la norma anterior, sinó un perfeccionament, una interiorització. Jesús mateix ho diu clarament: No he vingut a desautoritzar (canviar o destruir) els llibres de la Llei i els Profetes, sinó a completar-los, més ben dit: a donar-los plenitud, a portar-los a plenitud... L’ètica que predicava Jesucrist era, en el fons, la mateixa dels “deu Manaments”, però vivint-la amb una autenticitat molt més plena; no pas afegint-hi encara més interpretacions de les moltes que hi feien els fariseus i mestres de la Llei, sinó, en tot cas, simplificant-les.

Amb el salmista cantàvem: Feliços els qui segueixen la Llei del Senyor..., perquè “les vostres paraules són esperit i són vida”. Tot el salm 118 (que té 176 versets) és una reflexió o meditació sobre la Voluntat de Déu, que pren diferents noms: Pacte, Preceptes, Decrets, Camins, Promeses, Decisions, Designis, etc. Tots aquests qualificatius cauen dintre el concepte de la “saviesa”, que ens fa comprendre quina és la Voluntat de Déu. És allò mateix que trobàvem en la primera lectura, la del Siràcida (un llibre de l’Antic Testament., però molt proper del Nou Testament). Diu:

“La saviesa del Senyor és gran.
          El Senyor és molt poderós i tot ho veu.
          Ell coneix tot el que fa cadascú.
          No mana a ningú que faci el mal,
          ni autoritza ningú a pecar...”

Doncs bé: Si aquesta ètica era ja tan noble en l’Antic Testament, ¿què no serà en el Nou Testament, després de conèixer Jesucrist, que és la Saviesa divina personificada, la Paraula de Déu encarnada...? Sant Pau, en la carta als cristians de Corint, avui deia: “Els ensenyem una saviesa que no és d’aquest món, enclosa en el pla que Déu s’ha proposat, amagada fins ara, però que abans de tots els temps Déu ja tenia decidida, perquè sigui la nostra glòria... Déu ens ho ha revelat per obra de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins al més profund de Déu”...

Germans: La Llei de Déu, ben entesa, no és pas cosa d’esclaus, sinó de fills molt estimats. Déu vol, per al nostre propi bé, que visquem santament. Com més fidelment i generosament viurem en la Voluntat del Senyor, més feliços serem...

 

Oració:


Gràcies, Senyor, per mostrar-nos la vostra Saviesa.

Doneu-nos una fe prou madura per entendre-la i valorar-la.

Obriu-nos els ulls per gaudir de la bellesa de la vostra Paraula.

Volem seguir els vostres camins.

Volem observar els vostres preceptes.

Volem guardar els vostres Manaments.

Volem complir les vostres ordres.

I volem fer-ho no per servilisme, sinó moguts per l’amor.

Volem obeir-vos, perquè us estimem.

Senyor: Doneu-nos la felicitat de sentir-vos fills vostres.

Amén. Així sigui!   


Enllaços musicals: 


Prayer of thankful praise

Oh Pare! Us donem gràcies per totes les meravelles del món,
i per la música i la veu.
Per això us donem gràcies cantant.
Ànima meva, lloa al Senyor!
Sigui reverenciat el seu sant Nom!

Beati Quorum Via (salm 119 (118), 1)

Feliços els homes de conducta irreprensible
que segueixen la llei del Senyor.


(Pregària pels difunts de les guerres i dels terratrèmols)

Pie Jesu, Qui Tollis Peccata Mundi: dona eis Requiem Sempiternam.

Jesús misericordiós, que lleves el pecat del món: dona’ls el repòs etern...



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació