Dejuni, pregària i almoina

 



1 DIUMENGE DE QUARESMA

(Mateu 4, 1-11)

 “Jesús feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans. Jesús li respongué: Diu l’Escriptura: L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.

 

Des de sempre les persones han pecat, han desobeït el Senyor. I tot pecat porta les seves conseqüències. L’evangeli d’avui ens diu que també Jesús, el Fill de Déu, fou temptat, però va anar refusant les propostes del temptador. També nosaltres hem de posar resistència al mal. I alguns dels mitjans de superació que l’Església sempre ha recomanat i recomana són: el dejuni, la pregària i l’almoina.

El dejuni (quan un restringeix el menjar i posa fre als capricis) ajuda molt a situar els desigs terrenals al seu lloc, deixant així espai en el nostre cor i obrir-nos a les realitats veritablement importants: “L’home no viu només de pa, sinó de tota paraula que surt de la boca de Déu”.

La pregària (quan és autèntica) crea un espai interior per a l’Esperit Sant i disposa el nostre cor a acollir la voluntat de Déu. Pregant amb sinceritat de cor, evitem de caure en la pretensió de voler que sigui Déu el qui faci la meva voluntat. “No temptis el Senyor, el teu Déu”.

L’almoina ens fa ser despresos; fa que no absolutitzem o divinitzem els béns materials, deixant així espai en el nostre cor a l’Esperit Sant perquè ens condueixi a l’únic Déu, que és el Senyor de les nostres vides. “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”.

Germans: Ja que tots som pecadors, sempre ens ha d’acompanyar el sentiment de penediment. Però, ja que per la gràcia de Déu hem estat perdonats, també sempre ens ha d’acompanyar el sentiment d’agraïment. Hem de lloar el Senyor des del nostre cor penedit, que ja ha estat salvat.

 

Oració:


Senyor Jesús:

En la pregària del Parenostre

ens vas ensenyar a demanar de no caure a la temptació.

Fes que tinguem el do de discernir què hem de triar en cada ocasió,

i també prou humilitat i confiança

per no desanimar-nos cada vegada que caiem.

Senyor:

Que aprenguem a vèncer les temptacions

amb les mateixes armes que Tu usaves, és a dir:

alimentant-nos de la Paraula de Déu

i no substituint l’amor i l’adoració al Pare

pels ídols que se’ns presenten.

Senyor! T’ho preguem: fes-nos semblants a Tu!

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Salm 50 (Mendelssohn)


Aita Gurea (Parenostre en euskera)


Un altre Parenostre en euskera


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació