Paraula de Bona Notícia

 

SEGON DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL

(Joan 1, 1-18) “
El qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. A tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, 
els concedeix poder ser fills de Déu”.

 

Avui la Litúrgia ens torna a oferir el Pròleg de l’evangeli de sant Joan per meditar. Ja el vam trobar en la tercera Missa del dia de Nadal. Aquest text parla de Jesucrist com a Paraula de Déu, el Pare Creador. Diu que per Jesucrist tot ha vingut a l’existència, ja que és el Fill etern del Pare, i és la Saviesa de Déu. Encarnant-se en l’home Jesús de Natzaret, s’ha acostat a tots nosaltres i ens ha declarat fills adoptius seus. Uns ens ho creiem. Altres no ho creuen. Els qui creiem en Jesús, el Crist, tenim una Llum especial que ens fa viure la Vida en més profunditat o plenitud.

Sant Pau, en la carta als Efesis que hem llegit, diu que demana “al Déu de nostre Senyor Jesucrist, el Pare gloriós, que ens concedeixi els dons espirituals d’una comprensió profunda i de la seva revelació, perquè coneguem de veritat qui és Ell: demanant-li també que il·lumini la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat, quines riqueses de glòria ens té reservades, l’heretat que Ell ens dona entre els sants” (és a dir, entre els cristians). Quan parla dels dons “espirituals”, es refereix als dons de l’Esperit Sant.

Ara faré una digressió per preguntar-me i preguntar-vos si és veritat que Déu ha creat el món per a nosaltres... És una pregunta que es fa en David Jou, bon poeta cristià, i la respon d’aquesta manera curiosa. Fixeu-vos:

“Que ridícul pensar que l’univers ha estat fet per als humans”, diuen alguns.

I hi estic d’acord:

No crec que fos fet per a nosaltres,

sinó per a  una cosa molt més gran que nosaltres: l’Amor.

I també per a nosaltres...,

en la mesura en què nosaltres deixem que l’Amor ens impregni i ens domini,

un Amor més gran que una festa efímera de tactes i sexes i mirades,

un Amor que se sent Raó i Sentit,

salvatgement desbordant, íntimament acollidor,

àvidament còsmic, serenament majestuós.

Només en la mesura de l’Amor fou fet l’univers per a nosaltres.

Sense l’Amor, només queda l’exili, l’absurd, l’atzar, la mort, la inèrcia:

un univers, certament, no fet per a nosaltres”.

Germans: Aquesta reflexió, a mi m’inspira! Em fa sentir objecte de l’Amor de Déu i creador de l’amor que jo he de fer néixer en el meu cor per comunicar-lo. La vinguda de Crist en aquest món ha estat perquè ens uníssim amorosament amb Déu (Pare, Amic, Consolador), i perquè ens comuniquéssim amor els uns als altres. Tots junts, comunitàriament, ens hem de sentir en íntima comunió amb el Déu-Amor: Pare, Fill i Esperit Sant.

 

Oració:

 

Beneït siguis, Senyor Jesucrist, per haver-te fet Paraula encarnada,

paraula que nosaltres podem conèixer i assaborir.

Beneït siguis, perquè ets paraula entenedora, paraula de la nostra història,

paraula viva, paraula de bona notícia, sempre nova i oberta.

Vine, Jesús, a la nostra vida.

Sembra’t tu mateix, com una llavor, a la terra esponjosa del nostre cor.

Amén. Així sigui!