La conversió necessària

 

DIUMENGE 3 DURANT L’ANY

(Mateu 4, 12-23)

 “Jesús començà a predicar així: Convertiu-vos que el Regne del cel és a prop. Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans... i els digué: Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes”.

 

Després de fer-se batejar per Joan al riu Jordà, Jesús va retirar-se al desert, on va passar-hi quaranta dies. Després va quedar-se encara una temporada a Judea, però quan va sentir a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, encara que no va anar a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac. I tot vorejant el llac, veié dos germans, Simó i Andreu, i també Jaume i Joan (possiblement els havia conegut allà al Jordà), i els va invitar –més ben dit, els va cridar- a ser seguidors seus. I ells, deixant la barca i el pare, se n’anaren amb Jesús. També va invitar-ne altres fins al nombre de 12, perquè estiguessin amb ell, formant grup.

Aquests són uns fets. Però jo em pregunto si Jesús, quan va sortir de Natzaret per anar a fer-se batejar, ja ho tenia tot planificat... o bé actuava segons anava veient. De les seves intencions, l’evangeli no en parla... Jo penso que Jesús anava actuant segons anava entenent quina era la voluntat del Pare celestial.

El cas és que Jesús es va rodejar d’uns companys, com si fossin els seus germans espirituals, els qui anys a venir haurien de continuar la tasca evangelitzadora que ell iniciava. El grup que es va triar era molt heterogeni. I entre ells va haver-hi algunes tensions, com acostuma haver-hi en tot grup humà: rivalitats, gelosies, enveges. Misèries humanes, com a tot arreu. També sant Pau ens parlava avui d’unes certes tensions que es donaven en la seva comunitat preferida, la de Corint. Els deia: Per favor! Que ho hi hagi divisions entre vosaltres! ¿Com és que uns diuen que són partidaris de Pere, altres d’Apol·lo i altres de Pau. ¿Què és això? Tots hem de ser partidaris i seguidors de Jesús! Ell és el Salvador, el qui ens ha cridat a la fe!

Germans: Entre els cristians de totes les èpoques, hi ha hagut tensions i divisions. Encara ara els cristians donem el trist espectacle de comunitats o esglésies separades. Per això cada any en aquestes dates preguem especialment per la unitat de l’Església de Crist. La crida que feia Jesús a la conversió, continua essent necessària en l’actualitat. Hem de convertir-nos més a Jesucrist, que és el Camí, la Veritat i la Vida. Quan diem “conversió”, no cal pensar només a abandonar el pecat, sinó positivament a apropar-nos més i més a Jesús i al seu esperit, que és de senzillesa i humilitat, de pau i de bé.

 

Oració:

 

Jesús,

fes-me la gràcia d’una conversió sincera.

Que et pugui descobrir i trobar-te sempre molt a prop meu, a dintre meu.

I que sàpiga manifestar la meva fe i el meu amor a tu,

essent al mateix temps un bon company de tots els altres seguidors teus.

Senyor,

que arribi un dia que tots els teus amics

ens trobem units en una mateixa Església.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

Haydn, oratori de la Creació. El duo d'Adam i Eva

Senyor, Déu nostre!
El cel i la terra són plens de la teva bondat.
El món, tan gran, tan meravellós,
és obra de les teves mans.

COR:

Beneït sigui el poder del Senyor.
Que la seva lloança ressonin per sempre.

Una altra versió

Come tu mi vuoi

Tal com tu em vols. Aquí em tens.                        
Vinc a fer la teva voluntat.
Seré un instrument a les teves mans.
Aniré a on tu vulguis…
Donaré la vida pel teu nom.
Si tu em guies, res no em farà por.