Jesucrist, la nostra saviesa

 



DIUMENGE 4 DURANT L’ANY

(Mateu 5, 1-12a)

“Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells... 
Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran... 
Alegreu-vos i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel”.

 

Llegíem avui en la carta de sant Pau que Déu ha fet de Jesucrist la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santedat, la nostra redempció. Podríem dir que Jesucrist en persona és la nostra força, la nostra riquesa, la nostra saviesa. El seu Evangeli ens proporciona la font de l’autèntica saviesa... N’és un exponent la pàgina de les Benaurances que hem escoltat. 

Segons la saviesa de l’Evangeli, és un encert o una bona pensada...

Creure i confiar en Déu, tant si em van bé les coses, com si no em van prou bé.

Sentir-me solidari al costat dels qui pateixen, encara que això representi haver-los de dedicar temps i diners.

Anar amb el cor a la mà, fins i tot a risc que algú abusi de la meva bona voluntat.

Saber dissimular els defectes d’algú per tal de mantenir, per exemple, una bona relació familiar o amical, sense que això signifiqui tenir poc interès per l’altre.

Saber encaixar les contrarietats que em pot ocasionar el fet d’obrar amb rectitud de consciència, sobretot a favor del proïsme explotat o humiliat.

I també, segons la saviesa de l’Evangeli, és una equivocació, un desencert, un error:

Usar l’engany per aconseguir el que em proposo.

Tenir doble cara i doble mesura, ofenent així la veritat, la justícia i la caritat.

Mostrar-me passiu davant una situació de clara injustícia.

Ser arrogant i estar massa satisfet de mi mateix.

Pretendre construir tot sol la pròpia vida i felicitat, sense comptar ni amb Déu ni amb els altres.

            Això és el que jo meditava aquesta setmana a l’entorn de les Benaurances de Jesús.

          Germans: Jesús no exigeix pas l’heroisme d’una pobresa material radical, sinó l’amor fratern de persones senzilles i bones, pacificades i pacificadores. Jesús no predica pas la misèria i la humiliació personal com a béns desitjables. Tot el contrari!  Vol que això desaparegui del món! I vol que els qui es troben en situacions de pobresa i dolor siguin atesos pels germans, en nom seu. Vol acostar-se i atendre els sofrents a través de nosaltres que ens diem seguidors seus. Ell ens invita al seguiment de la seva pròpia persona. I això és el que ens proporciona l’autèntica felicitat...

 

Oració:

 

Jesús, Senyor!

Tu ens has ensenyat, amb la paraula i l’exemple,

que el camí de la felicitat passa per la pobresa d’esperit,

per la netedat de cor, per la compassió i la humilitat,

la pau i la justícia...

Ni tan sols la persecució ens n’allunya...

Senyor:

No et demanem ser més del que som,

sinó poder ser instruments a les teves mans.

Llavors en la nostra feblesa resplendirà la teva força.

Jesús! Dona’ns la força per estimar de veritat.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Au coeur de ce monde

Al cor d’aquest món, el vent de l’Esperit                                 
fa ressonar el crit de la Bona Notícia!
A cor d’aquest món, el vent de l’Esperit
posa en marxa avui immenses energies!

1

Mireu! Els pobres són hereus: són els primers de tots al Regne!
Mireu! Els portadors de pau: com ultrapassen les fronteres!
Mireu! Els homes de cor net: ells troben Déu en tota cosa!

2

Mireu! Els afamats de Déu: ells fan que regni la justícia!
Mireu! Els qui estimen Déu: són els amics també dels homes!
Mireu! El qui confia en Déu: fins fa que dansin les muntanyes!

3

Mireu! Un poble viu en goig: l’amor li fa trencar tot odi!
Mireu! El feble és elegit i l’orgullós és destronat!
Mireu! L’amable vencedor: té la volada del colom!


Salm 126/125

Quan el Senyor renovà la vida de Sió, ho crèiem un somni.
Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls
criden de goig a la sega.
Sortien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor;
i tornen cantant d’alegria, duent a coll les seves garbes.


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'amor a Déu integra l'amor humà

Imatge
  DIUMENGE 23 DURANT L’ANY (Lluc 14, 25-33) “Qui no porta la seva creu per venir amb mi, no pot ser deixeble meu.  Ningú de vosaltres no pot ser deixeble meu si no renuncia a tot el que té”.   L’amor a Déu no exclou l’amor humà, sinó que l’integra. L’amor sincer a Déu dona més tendresa i més profunditat a l’amor humà. Com més estimem el Senyor, més augmentarem i perfeccionarem el nostre amor als pares, a l’espòs o esposa, als fills i als germans, perquè l’acostament al Senyor va destruint l’egoisme, que és l’obstacle que ens impedeix d’estimar de veritat. La segona lectura d’avui posa un exemple concret de com l’amor a Jesús pot afectar les relacions entre nosaltres. Es tracta d’una carta curta de sant Pau dirigida a un amic seu, Filèmon, el qual tenia un criat o esclau que, per alguna falta o delicte, havia anat a parar a la presó, i allà es va trobar amb sant Pau, que el va convertir a Jesús, és a dir, el va fer cristià. L’escrit és per a dir a Filèmon que, quan...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació

Senzills i humils

Imatge
  DIUMENGE 22 DURANT L’ANY (Lluc 14, 1a, 7-14) "Q uan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs.  Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per a recompensar-t’ho,  i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.”.   Humilitat i generositat (o amor sense càlculs), seria el resum de les lectures d’avui. Les obres amb segell d’evangeli sempre passen per senders d’humilitat, pel sedàs de la modèstia..., virtuts que en els nostres temps moderns sembla que estiguin en perill d’extinció, perquè la gent es deixa atreure massa per la vanitat que enlluerna, per l’ostentació de posicions privilegiades, per l’obsessió de fer-se notar, per la supèrbia que taca els sentiments del cor... Segons Jesucrist, l’honor més gran que hauríem de tenir és poder servir els altres, agenollant-nos, si cal, als peus del malalt o del necessitat, que és com si ens agenolléssim davant la presència de Déu mateix. Les persones que estimen i ajuden amb senzillesa, sense orgulls...
Més informació