Guiats per l'Esperit

 

BAPTISME DEL SENYOR

(Diumenge primer durant l’any)

(Mateu 3, 13-17)

“Un cop batejat, Jesús sortí de l’aigua a l’instant. Llavors el cel s’obrí i veié que l’Esperit de Déu baixava com un colom i venia cap a ell, i una veu deia des del cel: Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut”.

 

En l’evangeli d’avui trobem Jesús al riu Jordà per fer-se batejar. Com tants altres joves del seu temps, es va sentir commogut per la predicació de Joan i va acudir a rebre el baptisme, que era un ritu d’immersió a l’aigua, cosa que significava una decisió radical de lliurament a una Causa. Va ser un moment especial de la seva vida. Allà, en el Jordà, l’home Jesús va prendre més consciència de la seva condició de Fill estimat de Déu, enviat a revelar aquest amor de Déu a la humanitat. Jesús, això, no ho va pas descobrir de cop i volta. Des de petit havia anat madurant, juntament amb la seva família, la fe del seu poble que esperava un Messies-Salvador. Fins aleshores havia viscut al seu poble de Natzaret treballant de menestral. A partir d’ara, als 30 anys (edat molt madura per a l’època), després de passar pel desert, pregant i projectant, portarà una vida itinerant com a Mestre que va forjant el cor d’uns deixebles que seran els qui continuaran l’obra que ell està emprenent: de salvar el món comunicant la confiança en Déu com a Pare estimat i, per tant, invitant a un sentit de germanor universal.

Jesús era i se sentia el Servent de Jahvè que Isaïes havia preanunciat en una pàgina admirable. És sorprenent com Isaïes –gran creient, gran místic i gran poeta– descriu la figura del qui hauria de salvar el món. Repassem aquesta lectura: “Això diu el Senyor: Aquí teniu el meu Servent, de qui he pres possessió, el meu estimat, en qui s’ha complagut la meva ànima... He posat en ell el meu Esperit... Porta el dret a les nacions. No crida ni alça la veu, no es fa sentir pels carrers; no trenca la canya que s’esberla, no apaga la flama del ble que vacil·la; porta el dret amb fermesa, sense defallir, sense vacil·lar... El Senyor el destina a ser aliança del poble, llum de les nacions, per tornar la vista als ulls que han quedat cecs, per treure de la presó els encadenats i alliberar del calabós els qui vivien a la fosca” (Isaïes 42).  Ara bé: Aquesta serà precisament la missió de Jesús de Natzaret.

Germans: Nosaltres, cristians o “messians”, hem de preguntar-nos si participem d’aquest mateix esperit de Jesús. Concretament, preguntem-nos si som promotors del dret i la justícia, si som persones d’aliances i de pau, si evitem d’anar amb crits i violències, si procurem que no s’acabi de trencar la canya esquerdada o que no s’apagui el ble que fumeja, és a dir, si ajudem a enfortir els dèbils...

 

Oració:

Senyor Jesús!

Et demanem que sempre tinguem un desig profund de viure,

guiats, com tu, per l’Esperit i fent el bé.

Que la teva paraula vagi transformant el nostre cor

perquè es faci realitat el projecte del Pare.

Que cada dia tinguem més consciència

de la nostra identitat més profunda de fills de Déu.

Jesús!

Ajuda’ns a viure amb alegria el teu evangeli.

Que el teu Esperit Sant ompli les nostres vides

i ens acompanyi cada dia.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

REI DEL CEL, EMMANUEL,ETS AQUÍ

AGNUS DEI,DE BARBER

Anyell de Déu que lleveu el pecat del món:
Tingueu pietat de nosaltres...
Doneu-nos la pau...