Anyell de Déu
DIUMENGE 2
DURANT L’ANY
(Joan
1, 29-34)
que pren damunt seu el pecat del món”.
Avui
començo fixant-me en la segona lectura. Sant Pau reconeix i agraeix que per
voler de Déu ha estat cridat a ser apòstol de Jesucrist, és a dir, enviat a
comunicar la Bona Notícia de l’Evangeli. Escriu a “la comunitat de Déu que
és a Corint, que són santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats”.
I afegeix: “en unió amb tots els qui arreu invoquen el nom de Jesucrist,
nostre Senyor”. És una carta que podem llegir com escrita per a nosaltres
que també som santificats en Jesucrist, cridats a ser-li consagrats. També
nosaltres som, en certa manera, “apòstols de Jesucrist”, enviats a comunicar la
Bona Notícia de l’Evangeli. Però, per a comunicar-la, primer hem d’haver-la
meditada en el nostre cor i hem d’haver-la viscuda en la nostra vida.
Passo ara a parlar de l’evangeli, i concretament del títol “Anyell de Déu”, que es dona a Jesucrist, el Messies. Avui dia aquesta expressió no s’entén gaire, però en temps de Jesús era plena de significat, perquè la gent estava acostumada a veure en les estances del Temple piles d’anyells degollats i posats al foc en sacrifici expiatori... La gent dipositava damunt d’aquells animals totes les frustracions, les penes, la tragèdia de la vida..., el pecat impossible d’anul·lar i foragitar. I el poble suplicava dia rere dia, any rere any, que Déu el purifiqués, que Déu el guarís del pecat. Mai no hi havia prou sang, prou foc, prou anyells... I mai no se sabia si el sacrifici era suficient per a rentar la persona de les seves culpes.
Quan Joan Baptista assenyalava Jesús com l’Anyell de Déu que pren damunt seu el pecat del món estava fent una referència al Quart Cant del Servent de Déu (Isaïes cap. 52 i 53), que moriria pel poble com un anyell... Ell, implicant-se en la nostra vida humana i carregant damunt seu els pecats i les tragèdies de la humanitat, ens guanyaria el perdó de Déu, el Pare. Ja no caldria anguniejar-nos cercant la reconciliació mitjançant sacrificis d’anyells. Ell substituiria i superaria els sacrificis cultuals dels xais.
Germans: Aquest “Anyell de Déu”, que és Jesús, no ens l’hem pas merescut pels nostres mèrits, sinó que Déu ens el dona gratuïtament. Aquest “Anyell” sí que és del tot pur i guaridor... Per tant, dient “Anyell que lleveu el pecat del món”, se’ns convida a posar damunt Jesús el nostre pecat, la nostra frustració, les nostres malalties espirituals o corporals, les nostres esquerdes, els nostres traumes... Jesucrist pren i carrega sobre les seves espatlles els nostres pecats i ens reconcilia amb el Pare celestial.
Oració:
Oh Jesucrist, Anyell de Déu, sacrificat per amor
nostre:
ets veritablement el “Servent de Déu” per a la
salvació del món.
Gràcies a tu,
ens sentim i som, veritablement alliberats. Gràcies!
Senyor!
Ajuda’ns a tenir una actitud semblant a la teva:
que també nosaltres estiguem disposats a fer en
tot
la voluntat del Pare.
Amén! Així sigui!
Enllaços musicals:
Quan m’aturo davant la seva Presència,
puc escoltar la seva veu en el cor.
Però hi ha moments dolorosos quan no ho sento,
perquè dubto de la seva Presència…
Tanmateix Ell sempre és a prop…
Senyor, tingueu pietat!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada