Preparar els camins

 


TERCER DIUMENGE D'ADVENT

(Mateu 11, 2-11)

 “Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen..., els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi”.

 

A l’evangeli, avui hi trobem la figura de Joan Baptista tancat a la presó, una presó d’alta seguretat, a Maqueronte, a ple desert. ¿I per què fou empresonat? Perquè les seves paraules de foc, amenaçadores, eren insuportables als estaments oficials de la societat, i no solament a les autoritats sinó, en el fons, també a una part del poble, ja que denunciava clarament les injustícies i els pecats de tothom.

És curiosa i sorprenent la pregunta que des de la presó Joan formula a Jesús a través dels seus amics i deixebles. Ell que havia presentat Jesús com l’Anyell o Servent de Déu (el Messies), li pregunta: Ets tu el qui ha de venir, o bé n’hem d’esperar un altre? ¿Que potser ara dubtava que Jesús fos el Messies? Algun comentarista apunta que ho devia fer més de cara als seus propis deixebles... Però altres diuen que no seria estrany –i el text sembla donar-ho a entendre- que fos ell mateix l’assetjat pel dubte. Si després de 20 segles, i després de tants esdeveniments que ens fan pensar que Jesús era realment el Messies, a vegades trontolla la fe dels cristians (qui més qui menys tothom passa els seus alts i baixos o crisis de fe), ¿no podria haver entrat també Joan en una espècie de nit espiritual?

El possible dubte de Joan qui sap si era a causa de l’estil de fer les coses Jesús, diferent de com les feia ell. Joan tenia un temperament fort i volia convertir la gent i transformar la societat quasi a la força, sota amenaces del càstig diví. Esperava la salvació amb el poder de Déu que es manifestaria com un vent huracanat. Jesús, en canvi, es presentava més aviat com una brisa suau... Joan esperava canvis socials contundents, i resulta que Jesús sembla que apunti a un camí pacifista. Per això, a la pregunta feta per Joan: Ets o no ets el Messies?, Jesús no li contesta directament, però tampoc amb evasives i retòriques. Simplement diu que li transmetin el que estan veient: Els cecs i veuen, els invàlids caminen, als desvalguts els arriba l’Anunci de la Bona Nova. Eren els signes messiànics predits pel profeta Isaïes.

Germans: La referència principal per a nosaltres és Jesucrist. Però tampoc no ens aniria malament tenir algunes qualitats de Joan Baptista, elogiat per Jesús quan deia: ¿Què hi heu sortit a veure al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent? Ens aniria molt bé tenir algunes qualitats del Baptista, com la capacitat de silenci, de pregària i d’austeritat... Joan Baptista va preparar el camí de Jesús, va ser el seu precursor. També nosaltres podem ser-ho per a la gent del nostre temps...

 

Oració:

 

Senyor Jesús:

Reconec que no sempre visc la fe amb prou alegria i compromís,

perquè no la tinc la prou viva.

Senyor, fes-me més conscient d’allò que sóc i he rebut,

per tal que ho sàpiga valorar i agrair

i estimar-ho com el gran tresor de la meva vida,

tresor que vull compartir amb els altres.

Ajuda’m, Senyor, a preocupar-me pel bé dels altres,

guarint els cors adolorits

i essent portador de la teva llum i de la teva gràcia.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


O COME, O COME, EMMANUEL

Veniu, veniu, oh Emmanuel,
sou l’esperança d’Israel
que en trist exili ací tothora
redempció de Vós imlora.
Exulta! Exulta! Israel
a tu vindrà l’Emmanuel.

 

MAGNIFICAT ANIMAMEA DOMINUM TAIZÉ


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació