L'elegància espiritual de Maria

 



LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA VERGE MARIA 

(Lluc 1, 26-38)

L’àngel entrà a casa de Maria i li digué: Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així”.

 

Pensant en la Benaurada Verge Maria, especialment en la festa que anomenem de la seva Immaculada Concepció, jo buscava un qualificatiu contrari a “vulgaritat”. Encara que aquesta paraula ve de “vulgar”, que significa comú o corrent, dient “vulgaritat” entenem quelcom poc noble, algú poc educat. Volia trobar un qualificatiu contrari a això, i se m’acudien aquestes expressions: noblesa espiritual, elegància espiritual, dignitat, distinció, gràcia.

Segons l’evangeli, l’àngel la va saludar precisament amb aquesta darrera distinció: Plena de gràcia. A mi, m’agrada considerar Maria revestida de dignitat i elegància espiritual. I ho era, no tant per mèrits propis sinó pel favor de Déu. Segons el relat del Gènesi (molt poemàtic o mític), Adam i Eva pretenien saber tant com Déu i van descobrir-se nus, despullats, i per això volien amagar-se de la presència de Déu. Maria, en canvi, revestida de dignitat per la gràcia de Déu que la volia per mare de Jesucrist, es reconeixia ella mateixa com la “humil serventa del Senyor”. Per això va atrevir-se a parlar confiadament amb el Missatger diví...

Déu la volia bonica, senzilla, humil, amb noblesa i elegància espiritual. Maria seria la mare del Messies i alhora companya seva. Seria la nova Eva, al costat de Jesús, el nou Adam. Ells dos són l’anti-pecat. Si el pecat de la Humanitat ha estat des de sempre la pretensió d’esdevenir com déus, Jesucrist i Maria havien d’obrir el camí de la Salvació amb la seva humilitat, generositat i donació personal. La casa de Natzaret va esdevenir un Paradís, i Déu tornava a passejar-se per aquest Paradís casolà. La casa de Natzaret va ser un raconet de cel a la terra.

Germans: A La Verge Maria, a més d’admirar-la, hem d’imitar-la, car també “nosaltres hem estat beneïts en Crist. Déu ens elegí en ell perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls”, com llegíem avui de sant Pau als Efesis. Hem de mirar Maria per aprendre què hem de ser i fer... Que ens hi ajudi Ella mateixa, que ha estat constituïda advocada de gràcia i exemple de santedat per a tot el poble.

 

Oració a Maria, la mare de Jesús i mare nostra:


1. Vós, Maria, sou l’experiència més bella de l’Evangeli de Jesús.

En Vós, Déu s’ha fet “bona notícia” per a tothom.

Mare: Ajudeu-nos a entendre el missatge de Jesús i a viure’l a fons.

 

2. Vós, Maria, éreu com la llum de l’albada que anunciava el Dia, és a dir, Jesús.

Vós vau ser la Dona creient que acollia i guardava en el cor la Paraula.

Éreu la Dona jove que, lliure i joiosa, acollíeu la voluntat de Déu.

Mare: Ajudeu-nos a ser responsables en la nostra missió

de fer arribar la llum de la Paraula de Déu als altres.

 

3. Vós, Maria, noia d’esperança ferma i cor generós,

sou exemple del nou estil de viure la vida humana amb netedat de cor i de cos.

Mare: Ajudeu-nos a ser transparència de l’Esperit de Déu en el nostre actuar.

Que, com Vós, visquem sempre amb honestedat, amor i generositat.

Amén. Així sigui!

 

Enllaços musicals:


PULCHRAES, Ola Gjeilo

PULCHRA ES, AMICA MEVA,
SUAVIS ET DECORA, FILIA JERUSALEM,
TERRIBILIS ES, UT CASTRORUM ACIES ORDINATA.
AVERTE OCULOS A ME,
QUIA IPSI ME AVOLARE FECERUNT.

Bonica ets, amiga meva,
dolça i encantadora, filla de Jerusalem.
I terrible com un exèrcit en ordre de batalla.
Aparta de mi els teus ulls,
perquè em subjuguen massa...


ET INCARNATUS EST (Mozart)



 

 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

El foc de l'amor

Imatge
  DIUMENGE 20 DURANT L’ANY (Lluc 12, 49-57) “Jesús deia: He vingut a calar foc a la terra. Com voldria ja veure-la cremar!  He de passar  la prova d’un baptisme.  Com em sento oprimit fins que no l’hauré passada!”.   Jesús ens deia en l’evangeli d’avui: He vingut a calar foc a la terra , el foc de l’amor de l’Esperit que porta a la donació total. Ell no ha pas dissimulat que seguir-lo en el seu camí d’entrega total implica la possibilitat d’haver de passar dificultats. Llegíem en la carta als Hebreus: “Ell, per arribar a la felicitat que li era proposada, acceptà el suplici de la creu, no fent cas de la vergonya que havia de passar...” També ens deia: “Tinguem la mirada fixa en Jesús, que ha obert el camí de la fe i el duu a terme”. Sí! La nostra vida ha de ser centrada sempre en Jesucrist. Ell és el Principi i el Fi de la Història. Ell és el nostre Mestre i model. De dificultats per mantenir-se fidels a Déu, sempre n’hi ha hagut. Sovint les dificultats ...
Més informació