La senzillesa del Nadal

 


NADAL DEL SENYOR

(Lluc 2, 15-20)

“Els pastors anaren tot seguit a Betlem a veure això que havia passat. 
I trobaren Maria i Josep, amb el Nen a la menjadora”.

 

Molts enyoren o enyorem els Nadals d’abans. Recordo que, quan jo era petit, al meu poble, a la missa del Gall es feia l’ofrena dels pastors, que anaven vestits amb samarra, i els nens cantàvem nadales. Després, a casa fèiem un ressopó i a l’endemà un bon dinar de família, malgrat que era una època d’escassetats. Anys més tard, al seminari ens hi lluíem amb cants polifònics, etc. I en les parròquies solia haver-hi un cor que solemnitzava amb cantúries la missa del Gall. Tanmateix, el Nadal d’avui és tant Nadal que el d’aquells temps, perquè el Nadal no està pas lligat a un bon dinar o a unes cantúries. Si això hi és, molt bé!; però, si no hi és, també podem celebrar ben autènticament el Nadal del Senyor.

L’any 1970, el conegut director de la Coral Sant Jordi, l’Oriol Martorell, va haver de passar el Nadal a París, fora de la seva família. La raó és que ell fou un dels 300 intel·lectuals i artistes que els dies 12, 13 i 14 d’aquell desembre van fer una tancada a Montserrat en protesta per les condemnes a mort en el procés de Burgos, cap al final del franquisme. I com que a tots els assistents, en represàlia, els anaven retirant el passaport, ell va sortir ràpidament de Catalunya perquè la Coral Sant Jordi teníem programat un viatge de concerts a l’estranger durant les vacances de Nadal i, naturalment, ell no podia faltar-hi. Per això va haver de passar el Nadal a fora de casa. Doncs bé: Ell em va contar, confidencialment, que va ser el millor Nadal de la seva vida. ¿Per què? Perquè va anar a una parròquia on s’organitzaven visites a gent que vivia molt sola i els feien companyia la vigília de Nadal; i ell s’hi va apuntar. Ho recordava com el Nadal més espiritualment viscut...

De fet, l’autèntic Nadal, el de Jesús, va ser en una cova o estable, en la màxima pobresa i amb la màxima senzillesa i discreció. Encara que, segons l’evangeli, els pastors van rebre l’anunci del naixement enmig de cantúries d’àngels, en canvi a la cova, només hi havia silenci i potser algun plor del Nadó; hi havia, això sí!, senzillesa i pobresa, amb molt d’amor.

Germans: Jesús, el Fill de Déu, va néixer com un pobre, un “sense-sostre”, en una establia de Betlem. Nosaltres som dels qui l’hem reconegut com a Salvador i ens sentim germans seus i també ens sentim, en Ell, fills de Déu! Agraïm-ho sincerament a Déu! I pensem que la fe, no la tenim solament per al nostre propi bé individual, sinó perquè la manifestem i la compartim amb molts altres. Hem de fer-ho sempre, sobretot en aquestes festes de Nadal.

 

Oració:

 

Oh Déu i Pare!

Ens heu creat i ens heu fet cristians

per salvar-nos i consolar-nos.

Senyor, us preguem:

no ens deixeu sols en les nostres tribulacions,

ans acompanyeu-nos en els nostres sofriments i somnis.

Oh Jesucrist!

Tu que t’has fet tan proper a tots nosaltres,

fes que puguem reconèixer la teva Presència.

Il·lumina el nostre cor, enardeix la nostre amor.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


CANDLELIGHTCAROL – John Rutter

¿Qui pot mesurar l’aigua del mar o comptar les estrelles del cel?

¿Com es pot amidar l‘amor d’una mare?

¿Com descriuries el plor d’un nou-nat?

Llum d’espelma, llum d’àngels, llum de foc

i esplendor d’estels.


GLÒRIA! GLÔRIA A DÉU EN LES ALTURES!


Els àngels canten: Ha nascut el Crist-Infantó.

Els pastors i els savis s’agenollen i l’adoren.

Tots els pobles el proclamen Senyor i Salvador.

I Maria l’acarona i li canta perquè dormi!

OH DIVINITAT ENCARNADA!!

OH ESPERANÇA DE SALVACIÓ…


O DU FRÖHLICHE

Aclarida, beneïda, venturosa nit de Nadal.
Pel cel hi havia cants d’alegria:
alegrem-nos alegrem-nos, cristians
Aclarida, beneïda, venturosa nit de Nadal.
Jesús naixia i ens redimia:
alegrem-nos alegrem-nos, cristians


ESCOLTEU ELS ÀNGELS CANTEN. MENDELSSOHN

Escolteu, els àngels canten,
glòria al diví infantó.
Pau al món i confiança,
Déu envia el salvador.

TOTS ELS POBLES ALEGREM-NOS
I AL TRIOMF DEL CEL JUNTEM-NOS
I AMB ELS ÀNGELS TOTS CANTEM
CRIST ÉS NAT A BETLEM.                                                   

Jesucrist que els cels adoren
Jesucrist, nostre Senyor
davalleu de les altures,
feu aquí vostra mansió.

 

CANCIÓN DE CUNA


 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació