Josep i Maria, el sí a Déu

 



QUART DIUMENGE D'ADVENT

(Mateu 1, 18-24)

“Un àngel del Senyor se li aparegué en somni i digué: Josep, fill de David,
no tinguis por de prendre a casa teva Maria com esposa. 
És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant”.

 

Normalment, quanta preparació hi ha hagut abans de néixer una criatura: amor d’uns pares, desig de tenir un fill, plans o il·lusions sobre ell, temps de gestació i d’anar preparant totes les coses... En el cas de Jesús, aquests passos o sentiments també es van donar, encara que amb alguns esdeveniments peculiars.

Els evangelis de Mateu i de Lluc (complementaris) ens presenten una situació anòmala: quan Josep i Maria eren promesos però encara no vivien junts, Déu va interferir-se en els seus plans “normals” de futur que tenien, i els va demanar una col·laboració especial en els seus plans de Salvació: Maria com a mare i Josep com a pare legal. Els evangelis mateixos deixen entreveure una certa preocupació per part de Maria i un cert drama per part de Josep. Però Maria, la serventa del Senyor, accepta quedar embarassada sense la intervenció de Josep. I Josep, per la seva part, de primer pensa retirar-se d’ella sense denunciar-la (confia en la seva honestedat); després, gràcies a la intervenció especial de Déu accepta Maria com esposa i accepta ser pare legal de Jesús; se’l farà ben seu. És així com els evangelis ens presenten la vinguda de Jesús al món.

Déu no podia trobar una noia més bonica que Maria perquè fos la seva mare. Quan dic bonica, no em refereixo principalment a la seva jovenesa i bellesa física, sinó a les seves qualitats humanes: senzillesa, humilitat, disponibilitat, generositat, confiança en Déu. I, donada la situació tan peculiar del naixement del Déu que tenia la voluntat de fer-se home, no podia trobar una persona més adient que Josep perquè li fes de pare. L’espòs que Maria necessitava –per cert, es devien estimar moltíssim- era un home treballador, responsable i atent a tot el que el Senyor li aniria inspirant...

La imatge que de Josep hem de tenir és aquesta: “L’home just (és a dir, molt bo) que posseïa la gràcia del silenci, la llum de la fe i la grandesa de l’amor” (Martí Amagat). Encara que al principi Josep no comprenia ben bé què estava passant al seu entorn, tanmateix va confiar en el projecte de Déu i s’hi va implicar personalment: es va comprometre per la causa de Déu, modificant els propis projectes. La fe li va obrir una nova llum en la foscor, perquè descobrís el nou sentit que prenien els esdeveniments i les relacions que estava vivint (Lluís Planas). En aquest sentit, sintonitzava perfectament amb Maria.

Germans: Tant Maria com Josep van entendre que l’Esperit Sant els guiava i els sostenia. Confiaven que Déu, que s’havia fixat en la seva petitesa, no els abandonaria en els dubtes i temors, sinó que els prendria per la mà i els aniria conduint. Sentien o creien que Déu era amb ells... També nosaltres, tenint Maria i Josep com models o exemples de tot creient, hem de donar el nostre “sí” a Déu, confiant i posant-nos a les seves mans com instruments dels seus plans.

 

Oració:


Sant Josep, home de fe i d’esperança:

ajuda’m a ser i actuar com tu:

amb netedat de cor, discreció, bondat,

responsabilitat, laboriositat.

Maria, germana, companya en el camí de la fe:

ensenya’ns a ser fidels com tu.

Prega per nosaltres,

Fes-nos de mare en el nostre camí cristià.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


EVEN WHEN HE IS SILENT

Fins i tot quan el sol no brilla, sé que hi és.
Fins i tot quan l’amor calla, hi crec.
Jo crec i confio en Déu...

 

NO DORMIU



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

La porta de la Vida

Imatge
  DIUMENGE 21 DURANT L’ANY (Lluc 13, 22-30)   “Senyor, ¿són pocs els qui se salven?  Ell contestà: Correu, mireu d’entrar per la porta estreta,  perquè us asseguro que molts voldran entrar-hi i no podran”.   Al temps de Jesús la branca majoritària del rabinisme insistia dient que Israel participaria en la Salvació del Món futur pel fet de pertànyer a la raça predestinada; com si la Salvació de Déu fos més cosa de raça o poble que no pas d’elecció i decisió personal... Jesús, però, capgira la perspectiva afirmant que al Regne de Déu, al seu nou Poble, hi pot entrar tothom, prescindint de la seva pertinença ètnica, però, això sí, cal entrar-hi per la porta estreta... ¿I què vol dir entrar per la porta estreta? Vol dir, bàsicament, que cada u hi entra ell personalment, no gregàriament; és a dir, per decisió personal. La comparació de la porta estreta pot indicar les dificultats que molts tindran per entrar al Regne, és a dir, al nou Poble de Déu, a la Com...
Més informació