Déu ve...

 

PRIMER DIUMENGE D'ADVENT 

(Mateu 24, 37-44)

 “Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada”.

 

La fe cristiana és una escletxa de llum en la nit més fosca. Aquesta llum és Déu mateix, és Jesús, que baixa a nosaltres per aixecar-nos del llot que ens tenalla els peus o ens treu de l’aigua quan estem a punt d’ofegar-nos. Déu ve en el combat diari per ajudar-nos a tirar endavant la família, la relació amb els companys, els treballs de cada dia... Déu ve en els esforços per la bellesa, per facilitar una vida sana i creativa; ve en els gestos de tendresa; ve en el silenci i en el dolor. Déu ve amb la força del seu Esperit per enfortir les nostres capacitats d’entrega i de servei. Ell ens dona la capacitat de transformar “les espases en relles i les llances en falçs”, és a dir, els estris de destrucció i de guerra en eines de treball i de col·laboració per la pau...

Déu ve..., però molts no se n’adonen. Són uns inconscients... Fins i tot nosaltres mateixos no en som prou conscients! Amb paraules de sant Pau en la carta d’avui als cristians de Roma, cal ser conscients dels moments que vivim. Diu: “Despullem-nos de les obres pròpies de la fosca. Fora l’abús de menjar i beure, fora els plaers i les impureses, fora les renyines i les enveges. Que el vostre vestit sigui Jesucrist, el Senyor”. Com veieu, algunes d’aquestes frases són molt realistes; altres més poètiques. Doncs, sí! Revestim-nos de l’esperit de Jesús, és a dir, de la seva manera de ser i d’actuar, que ja anunciava el profeta Isaïes, com hem vist en la lectura d’avui: “Ell posarà pau entre les nacions i apaivagarà tots els pobles, forjaran relles de les seves espases i falçs de les seves llances. Cap nació no empunyarà l’espasa contra una altra, ni s’entrenaran mai més a fer la guerra”.

En la societat actual hi ha molt de bo i molt de no tan bo. Sortosament, hi ha un sentit de justícia, que fa que un s’indigni davant les injustícies. Això és positiu. Però, per altra banda, també hi ha molta frivolitat i superficialitat, tanta, que la gent s’estranya de tants matrimonis trencats, de tants avis mig abandonats, de tanta corrupció, de tantes violacions i agressions sexuals..., però, en canvi, potser hem oblidat d’orientar i educar en l’honestedat, en el sacrifici personal, etc. Hem volgut promoure el bé personal sense transmetre un veritable sentit de respecte i solidaritat envers els altres, els de casa o els de fora de casa...

Germans: Cal estar a l’aguait. Quan Déu ens visita, ho fa amb tanta discreció que, si badem, la seva presència ens passa desapercebuda. Sovint vivim distrets amb les nostres ocupacions i no copsem la suau presència del nostre Déu. Cal estar atents!

 

Oració:

 

Senyor!

Vine sempre a les nostres vides,

encara que estiguem distrets o adormits.

Desvetlla’ns, sacseja els nostres cors.

Omple’ls del desig d’estar amb Tu.

Estem cansats de tanta banalitat,

d’ignorar l’autèntic valor del que Tu ens dones.

Senyor!

Que sapiguem viure l’alegria i la bellesa de la fe,

així com la confiança de sentir-nos estimats per Tu.

Que visquem feliços dedicant la vida

al servei dels qui ens necessiten.

Amén. Així sigui!

Enllaços musicals:

HIMNE D'ADVENT (Ireneu Segarra)                  

Veniu, veniu, oh Emmanuel,
sou l’esperança d’Israel
que en trist exili ací tothora
redempció de Vós implora.
Exulta! Exulta! Israel
a tu vindrà l’Emmanuel.

SALM 23 - RUTTER

El Senyor és el meu Pastor;
no em manca res…
Em fa descansar en prats deliciosos;
em mena prop de l’aigua…