Servir el proïsme

 


DIUMENGE 15 DURANT L’ANY 

(Lluc 10, 25-37) 

“¿Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar,
en l’home que havia caigut en mans de lladres?”

 

Hi ha persones que saben que serien més felices si fossin una mica més treballadores, més servicials, més sacrificades, més caritatives, i menys egoistes, menys malpensades, menys criticaires, menys obsessives de sexe. Ho saben prou bé i, tanmateix, no fan allò que els faria més felices, i no deixen de fer allò que els perjudica. El nostre cor, la nostra consciència, té com una llum que ens fa endevinar allò que seria millor fer o deixar de fer. Els Manaments de la Llei de Déu, els tenim com escrits en el cor. Una altra cosa és si els seguim o no...

La religió hauria d’ajudar a il·luminar encara més la consciència i, sobretot, hauria d’ajudar a donar ànims per a complir el que entenem que és la voluntat de Déu. Però no sempre és així. Per exemple, en l’evangeli d’avui Jesucrist fa una crítica a gent “religiosa” (un sacerdot i un levita) que passen de llarg de la persona necessitada. Potser aquests pensen que arribaran tard al temple o que, segons normes de la seva religió, tocant sang o un cadàver quedaran impures i no podran participar del culte... En canvi, un “samarità”, tingut per poc religiós, es para i atén el necessitat. La bondat del seu cor (i no la normativa religiosa) li ha fet canviar la pregunta. No es pregunta “¿Què em passarà a mi si m’aturo?”, sinó “¿Què passarà a ell, si no m’aturo?”.

Al meu entendre, Jesús va explicar aquesta història per dir a la gent que no es facin tantes preguntes teòriques, sinó que posin en pràctica allò de més noble que els dicta el seu cor. No et preguntis tant: ¿Com puc saber què vol Déu de mi? O ¿qui és el meu proïsme que he d’ajudar? No! No hi donis tantes voltes, no busquis excuses: Tu, fes el bé tal com, en el fons del fons, et diu el teu cor. La voluntat de Déu està molt lligada als sentiments més nobles que tenim. No cal que consultis el codi civil o penal per saber si tens l’obligació d’ajudar una persona que no coneixes. Si et necessita, ajuda-la! Més que preguntar-me qui és el meu proïsme que he d’ajudar, cal que em digui a mi mateix: ¿Sóc “pròxim” a la persona o de la persona necessitada?

Germans: Jesús es compadia dels malalts i dels pobres i els ajudava de la millor manera que podia. Jesús era i és el Gran Samarità! Nosaltres ens hi hem d’assemblar! Hem de ser una Església “samaritana”, és a dir, que es compadeixi cordialment del proïsme. Només una església “compassiva” esdevindrà creïble. Hem de saber passar de l’hostilitat a l’hospitalitat. Servir el proïsme és un veritable culte a Déu. No ens enganyéssim buscant excuses o subterfugis per passar de llarg del germà que ens necessita. L’amor al proïsme està a l’essència del cristianisme.

 

Oració:

 

Jesús, Senyor nostre:

Ajuda’m a  actuar com el bon Samarità, acostant-me a cada persona

considerant-la com germà i germana.

Jesús, bon Samarità,

fes que tingui els teus mateixos sentiments

i el teu mateix comportament:

que jo sàpiga donar-me com Tu, que jo sàpiga servir com Tu.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Vois sur ton chemin

Si pel camí trobes infants abandonats,
dona’ls la mà i guia’ls,
perquè tinguin esperança
d’un demà millor.


The Lord Bless You And Keep You

Que el Senyor et beneeixi i et guardi,
et mostri la seva faç
i tingui misericòrdia de tu.
Que giri el seu esguard envers tu
i et doni la pau.



 


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació