Necessitem pregar

 



DIUMENGE 17 DURANT L’ANY

(Lluc 11, 1-13)

 Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: “Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles”.

 

Primera constatació: Jesús pregava. Aquell dia pregava en un cert indret. Tot fa pensar que no era precisament al temple ni en una casa, sinó a l’aire lliure. Els evangelis ens diuen que alguna vegada Jesús havia passat la nit en pregària. De fet, qualsevol lloc és apte per a la nostra pregària a Déu.

Segona constatació: “Quan Jesús hagué acabat de pregar...” Per tant, els deixebles respectaven els moments que Ell dedicava a la pregària personal... Sembla ser que ells no tenien tanta tirada a pregar. Però, en el fons, devien envejar la capacitat de Jesús d’estar moltes estones en pregària. Per això li demanen: “Ensenya’ns a pregar; ensenya’ns una pregària com la que Joan ensenyà als seus seguidors”.

Tercera constatació: Jesús va dir unes quantes frases que després la comunitat va recollir formant l’oració del Parenostre, pregària que trobem una mica diferent en l’evangelista Lluc i en l’evangelista Mateu. Això vol dir que Jesús no va dictar unes paraules estrictes, sinó que va indicar un estil de fer pregària, un estil que hauria de ser molt espontani i personal. Jesús volia que ens dirigíssim a Déu d’una manera molt cordial i plena de confiança. Ell s’hi dirigia dient: “Pare” o “Abbà” en arameu, que era el tracte dels infants de família envers el seu pare, i que ve a ésser: Pare meu estimat.

I quarta constatació: Abans de demanar el pa i el perdó i la força per no caure en temptació..., cal primer adreçar unes paraules de lloança i honor a Déu mateix: Santifica el teu Nom; vingui el teu Regne; faci’s la teva voluntat..., etc.

Germans: Pregar és quelcom important a fer en la nostra vida; si pot ser cada dia. La forma de pregar i l’estona a dedicar-nos a la pregària, és una cosa molt personal, i hem de fer-ho amb una certa llibertat i espontaneïtat. Hi ha persones que aprofiten la Litúrgia, per a fer la seva pregària. Altres, més que no pas oracions recitades o llegides, prefereixen consagrar a Déu el temps, per exemple 10 minuts o un quart d’hora, per estar en silenci i intentar dialogar amb el Senyor. Altres es valen de jaculatòries, àdhuc mentre estan feinejant. Sigui de la manera que sigui, necessitem pregar per enfrontar-nos a la nostra pròpia veritat i ser capaços d’una autocrítica personal sincera. Necessitem pregar per a viure davant Déu en una actitud festiva, agraïda i creadora (Pagola).

 

Oració:


Déu Pare-Mare, feu-nos partícips de l’oració de Jesús.

Ensenyeu-nos a pregar com Ell mateix pregava:

en esperit i en veritat.

Doneu-nos esperit d’oració.

Només Vós podeu concedir-nos que, a través del treball diari,

us trobem a Vós, que sou l’Únic necessari,

l’Únic en qui el nostre cor pot descansar.

Vingui el vostre Esperit en ajuda nostra.

I ja que nosaltres no sabem què hem de demanar,

que Ell intercedeixi per nosaltres amb gemecs inefables.

Amén. Així sigui.                                                                           

(Karl Rahner)


Enllaços musicals:

Total praise
Senyor, alçaré la mirada a les muntanyes,
esperant la teva ajuda.
Tu ets la meva força, la meva vida.
Tu ets la meva força i de la meva vida.

Notre Père

 

Taizé - Nada te turbe



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Imatge
  DIUMENGE DE PENTECOSTA (Joan 20, 19-23) “Jesús alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant.  A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats”.   Tots recordem aquella antiga història o mite de la Torre de Babel, després del Diluvi universal (un relat que ve de la llunyania dels segles i de diferents cultures). Diu que en aquell temps tothom parlava una mateixa llengua, i van voler construir un torre altíssima per plantar cara a Déu. Però Déu, que va adonar-se del seu orgull, va crear confusió entre ells, de manera que no s’entenien ni gens ni mica. Doncs bé! El contrari d’això s’esdevingué el dia de la Pentecosta: la gent que parlaven llengües diferents, tots entenien el que predicaven els apòstols; perquè tothom qui vol entén el llenguatge universal de l’amor; perquè quan l’amor de Jesús omple els cors, la gent arriba a entendre’s perfectament, car l’Esperit de Jesús, l’Esperit Sant, uneix el cors.   Fixem-nos ara en l’expressi...
Més informació

Més que idees

Imatge
  DIUMENGE DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT (Mateu 28, 16-20)   “Jesús digué: Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra.  Aneu a convertir tots els pobles, batejant-los  en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”.   Avui, festa de la Santíssima Trinitat, primer comentaré breument la lectura de l’Antic Testament que parla de Moisès i del poble israelita i de la idea que tenien de Déu, i després faré una referència a l’evangeli i a la carta de sant Pau.   Pel que fa a la primera lectura, Moisès recorda com Déu els ha ajudat a sortir de l’esclavatge d’Egipte i els ha anat guiant pel desert amb mà forta i braç poderós. Diu que Déu sempre els ajudarà, si compleixen els seus Manaments. Aquest compliment els farà feliços, perquè Déu els ha donat per al bé de les persones, tant els Manaments que ens diuen que hem d’adorar a Ell tot sol com els que diuen que hem de mantenir unes bones relacions socials. Però la idea que molts israelites es devien fe...
Més informació

Alegreu-vos!

Imatge
  3r. DIUMENGE ADVENT  (Lluc 3, 10-18)   “La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies.  Ell digué: Jo us batejo amb aigua... Ell us batejarà amb Esperit Sant i amb foc”.   Aquest tercer diumenge d’advent és anomenat Diumenge “Gaudete”, que és la paraula llatina de la frase de la carta de sant Pau: Alegreu-vos, viviu contents, perquè el Senyor és a prop. En aquest cas, l’alegria no és solament perquè s’acosta la festa de Nadal amb el que té de càrrega popular i familiar. L’alegria a la que invitava sant Pau als Filipencs no estava vinculada a la proximitat del Naixement de Jesús (Jesucrist ja havia mort i ressuscitat). Aquest “Viviu contents en el Senyor, que és a prop”, és més intemporal i més actual i més personal, perquè hem de viure contents pensant que tenim a prop el Salvador; més ben dit, el tenim amb nosaltres, dins nostre, per salvar-nos del pecat i de l’angoixa o remordiment que acostuma a deixar el pecat. ...
Més informació