Escollir la millor part

 

DIUMENGE 16 DURANT L’ANY

(Lluc 10, 38-42)

“Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obserquiar-lo”.

 

Les lectures d’avui ens parlen d’hospitalitat, d’acolliment, de bona rebuda. En la primera lectura, trobem que Abraham es desviu per atendre tres pelegrins. I resulta que, rebent-los, ha rebut a Déu mateix. També en l’evangeli, hi trobem una escena d’hospitalitat. És a Betània, a casa de Marta i Maria. Pel que sembla, Jesús s’hi presenta tot sol, i potser inesperadament. Marta vol aprofitar l’ocasió per oferir-li un bon àpat. Maria, en canvi, aprofita l’oportunitat per a conversar amb el Mestre: escoltant-lo i fer-li preguntes... Marta protesta perquè Maria no l’ajuda a la cuina. Però ¿que no estava ben combinat això que, mentre Marta feinejava, Maria feia els honors al Mestre? ¿O potser en el fons Marta està indicant a Maria que la seva actitud no és la més adequada per a una noia, ja que el lloc de les dones (segons la mentalitat de l’època) és a la cuina, a les feines de casa, i no de voler ser deixebla...? De fet, els rabins de l’època només tenien deixebles homes, no dones.

Però heus aquí que Jesús defensa la Maria. Diu que ha escollit la millor part, és a dir, que fa molt bé escoltant-lo i volent aprendre, i que això és realment la cosa necessària, molt més important que no pas que el menjar sigui més o menys ben cuinat o bé que es posin a taula mitja hora més tard... Contra els costums de l’època, Jesús acceptava que entre els seus seguidors i amics hi haguessin també dones.

Germans: Penso que una possible lliçó a extreure’n és aquesta: Que hem de procurar no estar massa preocupats i neguitosos per tantes i tantes coses secundàries, quan n’hi ha poques de realment importants; potser només n’hi ha una: escoltar i acollir la Paraula de Senyor i, després d’escoltar-la i acollir-la..., aplicar-la o posar-la en pràctica. Està bé voler fer moltes coses pels altres i per Déu, i també fer llargues pregàries... Però penso que també és molt important saber estar en silenci als peus de Jesús i escoltar-lo atentament en el fons del nostre cor, i dir-li: Parleu, Senyor, que el vostre servent (la vostra deixebla i seguidora) us escolta. Està bé voler fer moltes coses per Déu, però potser més important és voler rebre d’Ell la seva paraula; i, més que voler donar-li moltes coses, és important que cadascú li doni la pròpia vida.

 

Oració:

 

Senyor,
camino inquieta i dispersa, combinant mil quefers.

Vull aturar-me,

i asseure’m als teus peus i restar callada al teu costat
per cercar el meu ésser més profund a l’ombra de la teva presència.

Esperaré quietament, assossegadament.

Senyor:

Que, enmig d’aquest silenci, neixi la teva Paraula;

i que, en la meva terra resseca, hi floreixi la teva Saviesa.

Amén. Així sigui!

(Dolores Aleixandre)

Enllaços musicals:

Jesus Strong And Kind

Jesús digué: Si teniu set, veniu a Mi.
Per tant, jo hauria d’anar cap a Ell,
que és un amic bo i fidel.
Si tinc por, aniré cap a Ell…

Sitting at the feet of Jesus

Assegut als peus de Jesús,
oh quines paraules tan amables!
Voldria estar-hi cada dia.
Ell passa per alt els meus pecats.
Em dóna molta pau i alegria…