Respondre a la crida
DIUMENGE 13 DURANT L’ANY
(Lluc 9, 51-62)
“Jesús digué: Vine amb mi. Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada
no és apte per al Regne de Déu”.
Les lectures d’avui ens inviten a reflexionar sobre la pròpia vocació cristiana i com hem de respondre-hi amb promptitud i radicalitat, lliurement i cordialment.
En la lectura de l’Antic Testament, hi trobem la vocació o crida d’Eliseu. Elies, ja envellit, cerca un successor com a profeta, i es fixa en Eliseu. Aquest estava llaurant quan Elies li tira al damunt el mantell de profeta, com forçant-lo a acceptar l’encàrrec. Ell, tot seguit, se’n va a acomiadar-se de la família i organitza una festa amb tot el poble menjant carn dels bous. Per cert, va coure o rostir la carn cremant la fusta dels arreus. És a dir, va fer un gest radical de seguiment.
I l’evangeli d’avui explica que Jesús “resolgué decididament d’encaminar-se a Jerusalem”, on hi donaria la vida, morint en creu. Pel camí, va esdevenir-se aquell episodi de la gent d’un poble de samaritans que no va voler allotjar el grup de Jesús, precisament perquè s’encaminaven a Jerusalem. Ja sabem com n’era, de conflictiva, la relació entre jueus i samaritans. A diferència dels deixebles que ja volien que baixés foc del cel per castigar-los, Jesús opta per anar-se’n tranquil·lament a un altre poble... I, encara, l’evangeli d’avui explica que pel camí hi va haver tres persones que s’apuntaven a ser dels seguidors de Jesús. Fixem-nos què els diu el Mestre: Al primer: Molt bé! Però pensa que els ocells tenen nius, però el Fill de l’Home no té on reposar el cap. Al segon: Vine amb mi, ara; no esperis el futur, quan els teus pares ja siguin morts. I al tercer: Sí! Però tingues present que després no hauràs de fer-te enrere...
Germans: La crida de Jesús a seguir-lo pot ésser percebuda de diferents maneres per cadascú de nosaltres i en les diferents etapes de la nostra vida. La vocació cristiana ens ha pogut venir de la pròpia família com una pluja suau que penetra suaument i cala a fons. És quan es percep la vida humana i la vida cristiana tan agermanades, que sembla que s’identifiquin, i llavors un considera que “com més humà, més cristià” i que “com més cristians, més humans”. Però a vegades la crida de Déu pot presentar-se inesperadament com una pluja tropical, torrencial, que pot arrasar, somoure, desarrelar... Sigui com sigui, la vocació cristiana ha de viure’s sempre com un enamorament amb compromís seriós. Per part de Déu no fallarà!
Oració:
Senyor, Jesucrist!
Gràcies perquè em vols com a deixeble i seguidor teu!
Gràcies perquè m’ajudes a viure com Tu,
refent les forces espirituals sobretot amb l’aliment eucarístic.
Senyor:
Continua donant-me valentia i també una mica de felicitat.
Amén. Així sigui!
Enllaços musicals:
Senyor, vinc a Vós tal com sóc.
Davant vostre vesso el meu cor.
Us miro amb confiança.
Ompliu-me del vostre Esperit.
Sé que tindreu cura de mi.
Sóc un fill de Déu.
I Ell m’ha enviat aquí, a casa!
Guia’m! Ensenya’m a fer la voluntat de Déu…
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada