Déu Trinitat

 


LA SANTÍSSIMA TRINITAT

(Joan 16, 12-15)

“Jesús digué: Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres
una càrrega massa pesada. 
Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la  veritat, 
us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera”.

 

En el món hi ha molta gent oberta a pensar o creure en un Déu-Creador. En canvi, molta gent dubta o refusa que Déu s’hagi volgut fer home, per a ser company i amic de tota persona humana. Per a acceptar això, s’ha de tenir fe, que és un do que ve de Déu mateix. És un misteri que un arribi a tenir fe i un altre la refusi. Tanmateix Déu estima tothom. I voldria, com a Pare i Amic amorós que és, que tothom s’alegrés de tenir una total confiança en Ell, que tant s’ha acostat a nosaltres.

Segons la fe cristiana, és essencial pensar o creure que Jesucrist és el Déu (el Verb de Déu o el Déu-Fill) fet veritable home, que va morir i ressuscitar. En formulació teològica diem que Jesucrist és la Segona Persona de la Santíssima Trinitat. Però parlar de Déu-Trinitat no significa que hi hagi tres déus. No és U i Tres a la vegada. La nostra intel·ligència és incapaç d’escatir la profunditat del Misteri diví. Per això no cal cercar moltes paraules per explicar-ho. El més prudent és quedar-nos amb el llenguatge que trobem, per exemple, en l’evangeli d’avui, de sant Joan: L’Esperit de la veritat us farà entendre tot el que haurà rebut de mi. Tot el que és del Pare és meu... També podem expressar-nos com sant Pau, en la carta d’avui als Romans: Estem en pau amb Déu gràcies a nostre Senyor Jesucrist... Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors.

Tanmateix, hi ha qui s’ha atrevit a cercar algunes comparacions que ajudin a intuir (ni que sigui de lluny i molt imperfectament) aquest misteri de la Santa Trinitat, i s’ha imaginat Déu com el Sol que ens sembla llunyà, però que ens toca i ens escalfa. Jesucrist seria la Llum d’aquest sol i l’Esperit Sant seria l’escalfor (l’Amor). I també algú ha fet servir aquesta altra comparació: Déu és com una arpa que fa arribar al nostre cor la seva música d’Amor (l’Esperit) per mà de Jesucrist.

Germans: La festa de la Santíssima Trinitat és una invitació a entrar en comunió amb Déu i amb tot l’univers. El Déu de l’amor i de la pau (Pare, Fill i Esperit Sant) ens convida a l’alegria i a la fraternitat. Ens fa sentir de la seva família. El Pare ens fa sentir fills seus; Jesucrist ens fa sentir germans, i l’Esperit Sant ens fa sentir objectes de la predilecció de l’Amor diví. Acceptar Déu en la nostra vida és començar a participar de la mateixa vida de Déu. No acceptar-lo, és perdre l’oportunitat d’entrar en la plenitud de Déu, ja ara.

 

Oració:

 

Gràcies, Pare,

perquè ens heu cridat a la vida i ens heu enviat la vostra Paraula, Jesús, el nostre amic.

Gràcies, Jesús, Fill de Déu,

perquè t’has fet un de nosaltres i per amor nostre has donat la teva vida.

Fes que ens deixem guiar per la teva llum i visquem en comunió amb Tu.

Gràcies, Esperit Sant,

perquè ens fas entendre les paraules d’amor

que Jesús va adreçar a tota la humanitat.

Gràcies, oh Déu, Trinitat Santa,

per tot l’amor que heu vessat en el cor de cadascú de nosaltres.

Glòria i lloança a Vós, pels segles dels segles.

Amén. Així sigui!


Enllaços musicals:


Soy un hijo de Dios


All Creatures of Our God and King

Criatures del nostre Déu i Rei,
alceu la veu i canteu amb nosaltres:
Al·leluia! Al·leluia!
Sí! Tu, el Sol de raigs d'or,
i tu, Lluna, de brillantor suau,
Lloeu-lo! Al·leluia!



Pergolesi: Laudate pueri Dominum - 6. Gloria patri

Gloria Patri et Filio et Spiritui Sancto (intimista)

Glòria al Pare i al Fill i a l'Esperit Sant




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús