Alè de vida

 



PENTECOSTA

(Joan 20, 19-23)

“Jesús els tornà a dir: Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio
a vosaltres. 
Llavors alenà damunt d’ells i els digué: Rebeu l’Esperit Sant”.

 

Avui, festa de la Pentecosta, celebrem el do de l’Esperit de Déu vessat en el cor dels primers cristians, com a culminació del misteri pasqual de Jesús. Amb la vinguda de l’Esperit Sant va quedar confirmada i consolidada l’obra de Crist en els apòstols i deixebles: per la transformació dels seus cors, per la il·luminació esplendorosa de la seva fe, per la dilatació del seu amor i l’enfortiment de la seva voluntat; tot això, amb la significació d’unes llengües, com flamarades, que es repartien, posant-se damunt de cadascun (CPL). Ben cert: “L’Esperit Sant és purificador com una flama, és impetuós com la tempesta, és abassegador com l’amor, és convincent com la llum” (Martí Amagat).

        El llibre dels Fets dels Apòstols ens parla de la Presència de l’Esperit com una Ventada i com una Flama: és que l’acció de Déu en nosaltres és commovedora, transformadora. Les Llengües de Foc ens fan pensar que l’Esperit Sant és Llum i Calor. I la Ventada impetuosa ens fa pensar que l’Esperit Sant és Força i Fortalesa. Així com la ventada pot remoure les coses i pot fer caure les fulles seques, i el vent fort pot inflar les veles dels vaixells per dur-los a alta mar, l’Esperit Sant ens pot donar impuls o empenta per tirar endavant en la vida...

         Però avui he centrat l’atenció a la metàfora de l’Esperit Sant com l’Alè diví que dona vida al món. El Gènesi, parlant de la creació de l’home, diu: “El Senyor-Déu va modelar l’home amb pols de la terra. Li va infondre l’alè de vida, i l’home es convertí en un ésser viu” (Gn 2,7). I en l’evangeli hem llegit que Jesús Ressuscitat va alenar damunt els deixebles. Digué: “Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres’. Llavors alenà damunt d’ells i els digué: ‘Rebeu l’Esperit Sant”. En dies de xafogor, l’airet suau ens ajuda a respirar i ens fa sentir la vida profundament. El vent (l’aire), no el veiem (gairebé és invisible), però com n’és de necessari! N’experimentem la seva acció, en percebem la seva presència... Sense aire moriríem asfixiats. Igualment, sense Esperit Sant la nostra vida seria eixorca, trista.

Germans: L’Esperit Sant inspira tota classe de bé i tota obra bona. Per això hem de demanar a Déu, a Jesús, que ens comuniqui aquest Alè diví, aquest aire espiritual que ens permet respirar bé i sentir la vida en profunditat.

 

Oració:

Veniu, Alè diví, Esperit Sant!

Avui tota l’Església us prega i us acull

com aquella primera comunitat reunida a Jerusalem

amb la presència de Maria.

Veniu, i doneu-nos la força d’estimar, d’estimar-nos,

tal com Jesús estimava.

Veniu a revifar el foc de l’amor diví infós en els nostres cors,

perquè siguem fidels a la missió de ser testimonis de Jesucrist.

Veniu, i porteu-nos una alenada d’aire fresc,

perquè en el nostre món s’hi pugui respirar tranquil·lament

i puguem percebre la vostra Suavitat i el vostre Consol.

Veniu, oh Esperit Sant!

Amén. Així sigui!      


Enllaços musicals:

Himne de Pentecosta  - Segarra


Que tes oeuvres sont belles

Tot el món és bellesa! Tot el món és grandesa!

Senyor, Senyor! Tu ens omples de goig…

Ets Tu, el Déu que ens has creat!

Tu ens has pastat de la terra!

Tothom és una història d’amor:

l’home és fet a imatge de Déu!


Holy Spirit com to us  - Taizé

Oh Esperit Sant, vine a nosaltres!

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús