Jesús, el Bon Pastor

 


DIUMENGE 4 PASQUA

(Joan 10, 27-30)

 “Jesús digué: Les meves ovelles reconeixen la meva veu. 
També jo les reconec i elles em segueixen”.

  

El quart diumenge de Pasqua, el solem anomenar el del Bon Pastor, perquè cada any, en els tres cicles litúrgics, l’evangeli aporta un fragment del capítol desè de sant Joan, que és la paràbola del Pastor, paràbola que Jesús s’aplica a si mateix. Enguany (som al cicle C) trobem un fragment molt breu, però substanciós. Ve a dir que hi ha persones que escolten la veu de Jesús i el reconeixen com el seu Pastor i el segueixen confiadament, i així troben la vida autèntica. Aquest text indica tres actituds que hem de tenir els seguidors de Jesús: fe, confiança i seguiment.

Però ara em fixaré en la segons lectura que és de l’Apocalipsi. Curiosament, Jesucrist hi és presentat com l’Anyell. I podria semblar una contradicció parlar de Jesús com a Pastor i alhora com Anyell. Però, en el fons, no és un contrasentit, si pensem que a diferència del mercenari (que només pastura per un sou, sense que l’importin les ovelles), el Bon Pastor està disposat a sacrificar-se per les seves ovelles, tant per defensar-les del llop com per cercar per a elles la millor pastura. El fragment que hem llegit parla d’una gran multitud (“de tota nacionalitat, de totes les races i de tots els pobles i llengües”) que, pel fet de seguir Jesucrist, han passat per la gran tribulació. I fixem-nos com ho diu: “Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs”. Evidentment, l’Anyell és Jesucrist crucificat. I continua el text: “L’Anyell que està en el tron els guiarà i els conduirà a les fonts on brolla l’aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels seus ulls”.

Sí! Jesús, el Bon Pastor, ha obert camí per a la humanitat. Ell ha anat al davant amb valentia i compromís. Això el va portar a ser eliminat, dut al sacrifici com un anyell. Ja el profeta Isaïes havia parlat del Servent de Jahvè que donaria la vida pel seu poble... Jesucrist mai va demostrar ser tan bon pastor com quan va donar la seva vida, com un anyell innocent. Com canta una antífona: Crist és l’Anyell i és el Pastor; Ell és el Rei i el Servidor...

Germans: El bisbe Antoni Vadell, que fa poc temps va morir ben jove, deia: “Déu no ens estalvia les llàgrimes, però les eixuga totes”. Cert que la nostra missió de pastors o pares o educadors, etc., ens crea alguns problemes i una mica de dolor. Però el Senyor va al nostre costat per eixugar-nos les llàgrimes i animar-nos a tirar endavant...

 

Oració:

Senyor, Jesucrist!

Volem escoltar la teva veu i seguir els teus passos...

Ajuda’ns a ser fidels seguidors teus

essent testimonis del teu amor.

Enforteix el nostre esperit per no desanimar-nos.

Amén! Així sigui!

 

Enllaços musicals:

I will sing the wondrous story

Cantaré la meravellosa història de Crist
que va morir per mi.
Ell va deixar la Glòria pel Calvarí,
i, com a bon Pastor,
m’ha trobat també a mi;
m’ha abraçat, sanat, salvat.

Behold the Lamb

Ell és l’Anyell immolat,
crucificat pels pecadors…
Oh Sacrifici sant!
Coronem l’Anyell: n’és digne!
Lloeu-lo, cels i terra!

Dios está aquí   



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sentir-nos fills de Déu

Més que idees

La paciència de Jesús